Eva Piquer continua
Eva Piquer Vinent (Barcelona, 1969) té ganes de continuar, nedant, escrivint, vivint. I aquest concepte, continuar, és la base sobre la qual construeix la novel·la Aterratge (Club Editor), que arriba 21 anys després d’Una Victòria diferent. Però “no serà un bolet”, ja està treballant en una de nova.
“És una alegria començar l’any amb una obra que és important per a nosaltres”, comenta l’editora Maria Bohigas. I també és important per a Piquer. “Respon al llibre que volia escriure; he fet molt d’esforç de contenció per explicar una història sobre la supervivència”, afirma.
Va buscar, com a metàfora, accidents on ningú hagués mort i va trobar un d’avió que va tenir lloc a Islàndia el 1973. Les restes encara hi són i les va visitar. La narradora (i l’autora) es posa en contacte amb el pilot, Gregory Fletcher, i mantenen una relació epistolar. Tots dos explicaran la seva catàstrofe a través “d’un text fragmentari amb tres plans que van dialogant entre ells: el viatge a Islàndia, la història de l’aterratge real narrat pel Fletcher i el present de la narradora”.
“És un aterratge literal i també emocional, un renaixement després de la catàstrofe”, explica Piquer. En la segona part, més introspectiva, hi ha un canvi de casa i un obrir finestres amb la simbologia que això comporta.
La ficció i la no-ficció és un dels temes de l’obra, com el dol, del qual en parla amb pocs elements, sense carregar les tintes, callant més del que explica, tot i que “el que no diu hi és”, matisa Bohigas. Un Aterratge que fa l’efecte que s’enlairarà ben amunt i volarà molt de temps.
