Un dels grans referents de la literatura nord-americana del segle XX, Cormac McCarthy, ha mort aquesta matinada als 89 anys a la seva casa de Santa Fe (Nou Mèxic) per causes naturals. Probablement les dues novel·les més conegudes de l’autor són “No és país per a vells” i “La carretera” gràcies a les versions cinematogràfiques que es van fer a Hollywood de la mà dels germans Joel i Ethan Coen i de John Hillcoat. Tot i que aquests darrers anys la seva salut ja era delicada no havia deixat mai d’escriure i en aquest darrer any havia publicat dues novel·les més, “El pasajero” i “Stella Maris”, en què feia una reflexió filosòfica sobre Deu i la vida.

A banda de les seves dotze novel·les, l’autor també va escriure dues obres de teatre, cinc guions i tres històries curtes. La crítica dels EUA sempre el va considerar un dels grans escriptors de la història moderna, comparant-lo sovint amb William Faulkner i Mark Twain. Va rebre el Premi Nacional del Llibre i el Premi Nacional de la Crítica) per “Tots aquests cavalls” (1992) i el Premi Pulitzer per “La carretera”, una novel·la que relata sense cap concessió la fugida sense rumb d’un pare i el seu fill en un món postapocalíptic en què regna la violència, que també és protagonista a “No és país per a vells” (2005). El film va ser reconegut amb quatre premis Oscar, inclosa l’actuació de Javier Bardem.

McCarthy també tenia una vinculació amb els Països Catalans ja que va viure un temps a Eivissa. La seva editora a Penguin Random House, Nihar Malaviya, ha assegurat en el seu comunicat que l’autor, durant seixanta anys de treball, ha canviat el “curs de la literatura”.

Tot i que tenia un reconeixement de la crítica gairebé unànime, McCarthy també era un molt popular fins i tot entre els amants del gènere del terror per la violència intrínseca dels seus relats. Un dels seus amics era Stephen King, que ha recordat la seva figura en un missatge en les seves xarxes socials: “Cormac McCarthy ha estat possiblement el millor novel·lista nord-americà del meu temps.”

McCarthy va estudiar humanitats a la Universitat de Tennessee. Després va ingressar a la l’exèrcit dels EUA el 1953 on s’hi va passar quatre anys, dos dels quals destinats a Alaska. Fins al 1965 no va publicar la seva primera novel·la, “The orchard keeper”.