arqueologia
Troben la resta de construcció més antiga al Pirineu, de 3.800 anys
El Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC ha documentat una casa de l’Edat del Bronze al jaciment de l’Abric del Portarró, a 2.280 metres d’altitud dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Ermengol Gassiot, director de l’excavació, ha explicat a l’agència ACN que probablement és la resta de construcció més antiga documentada a tot el Pirineu, amb uns 3.800 anys d’antiguitat.
Aquesta troballa aportarà molta informació valuosa als arqueòlegs ja que de l’Edat del Bronze n’hi ha molt poca a la zona d’Aigüestortes i és el moment de la prehistòria en què es va produir l’impacte humà més gran sobre la vegetació a l’alta muntanya. A més, els experts també han localitzat restes de ceràmica i alguna punta de fletxa.
Les peces de ceràmica, bé sigui per cuinar, menjar o guardar aliments, “són abundants”. Aquest fet, segons Gassiot, indica que durant la prehistòria l’assentament en zones altes era molt més estable del que es podia pensar, probablement entre quatre o cinc mesos.
Les dades arqueològiques que excavació a excavació es van recollint a diferents jaciments del Parc Nacional contribueixen a canviar la visió de l’alta muntanya, ha comentat Gassiot. En àrees per damunt dels 2.000 metres d’altitud no solament la ramaderia era l’activitat predominant sinó que també l’agricultura hi podia tenir un paper rellevant, ha dit. Les eines que s’utilitzaven per fer les tasques agrícoles, i que els arqueòlegs han documentat, eren de sílex, un material inexistent al Parc Nacional d’Aigüestortes. Aquest fet porta a pensar que venia de fora i que la gent es movia d’un lloc a un altre i no estava tan aïllada com s’acostuma a pensar.
Els resultats obtinguts ja en campanyes anteriors mostren que l’Abric del Portarró i altres de propers com el de Les Obagues de Ratera van ser llocs usats de forma reiterada en moltes èpoques diferents. L’Abric del Portarró és un jaciment arqueològic amb una llarga seqüència d’ocupació humana que s’estén, com a mínim, des del Neolític antic (fa 7.200 anys) fins al segle XX, passant pel Neolític final (5.300-5.000 anys d’antiguitat), l’Edat del Bronze (3.600-3.200 anys d’antiguitat), època ibèrica, romana i l’alta Edat Mitjana. Les restes es localitzen tant a l’aire lliure com en dos petits blocs erràtics desplaçats a l’indret per les darreres geleres, ara fa més de 12.000 anys.
Aquesta excavació, junt amb les que es porten realitzant des de fa anys al Parc Nacional d’Aigüestortes, són les excavacions arqueològiques prehistòriques a major altitud de la Península Ibèrica.
