Cineclub AC Granollers, de premi
La Federació Catalana de Cineclubs guardona l’entitat cultural granollerina per la fundació del Cineclub Jove de la Crida Edison
També premien ‘Alcarràs’, de Carla Simón, i Alba Molas, distribuïdora cinematogràfica
-
En la primera imatge, membres del Cineclub Jove de la Crida Edison, amb integrants de l’AC Granollers el dia del lliurament dels premis Nunes, aquest octubre. A l’esquerra de la foto, hi apareix també Carla Simón, directora d’‘Alcarràs’. A baix, el president de l’AC Granollers, Ricard Caussa FEDERACIÓ CATALANA DE CINECLUBS / JUANMA RAMOS. -
Cineclub AC Granollers, de premi.
Amb més de 75 anys, l’AC Granollers ha reflorit amb el Cineclub Jove de la Crida Edison
Els premis Nunes van néixer el 2011, poc després de la mort del cineasta d’origen portuguès establert a Barcelona José María Nunes, com a homenatge a qui va ser considerat un dels representants més sòlids de l’Escola de Barcelona, un corrent d’innovació cinematogràfica desenvolupat a Barcelona a la segona meitat dels anys seixanta del segle XX. Els premis que atorga la Federació Catalana de Cineclubs (FCC) pretenen reivindicar la tasca de personalitats, institucions i films en clau cineclubista. El premi Nunes a millor pel·lícula ha estat per a Alcarràs, de Carla Simón, i també per a Alba Molas, que va iniciar la seva trajectòria cinematogràfica a finals dels anys setanta i va ser una de les primeres dones que es van dedicar a la distribució de cinema, principalment als territoris de parla catalana. I el premi al millor fet cineclubista ha estat per a l’AC Granollers per la formació del Cineclub Jove de la Crida Edison. L’AC Granollers és una entitat cultural amb més de 75 anys d’història. Té 400 socis de Granollers i del Vallès Oriental, i dona feina a deu persones directament, així com a moltes altres d’externes que s’ocupen de tirar endavant la tasca cultural i organitzativa de les diferents àrees, com el cineclub –l’històric i el jove–, el Centre d’Estudis Granollers, produccions musicals com la Big Band Granollers i el December Quintet, i produccions i gires teatrals com la Roda d’Espectacles i els Patinautes. El 2004, l’Associació Cultural de Granollers va crear la Fundació Privada Cultural de Granollers AC per englobar un conjunt d’activitats escolars d’arts escèniques.
Història de l’AC Granollers
El president de l’AC Granollers, Ricard Caussa, està molt lligat a la vida cultural de la ciutat. Una entitat que es va crear per la necessitat de les persones de compartir, aprendre juntes, veure pel·lícules, relacionar-se i, en definitiva, socialitzar-se. Caussa detalla que van ser “uns anys complicats, just després de la guerra, ja que si volies fer res al marge dels controls de l’Església o del Movimiento, era molt difícil, però era per tornar a fer coses que ja s’havien fet, com pot ser fer una visita cultural, anar a un concert o mirar una pel·lícula”. Destaca que “ha canviat el món, la realitat social i la tecnologia, però no les ganes de compartir uns fets i unes activitats culturals en societat”. En la història de l’associació, el gran salt qualitatiu va arribar amb les activitats culturals que ofereixen a les escoles. El president de l’AC Granollers explica que “la sort que ha tingut l’entitat és que un dels projectes que van començar a partir de la iniciativa de la junta va tenir molt d’èxit i es va convertir en una feina professionalitzada”. Dins la mateixa entitat, van haver de fitxar gent, i, d’això, ara se’n diu “activitats per a les escoles”, per apropar activitats culturals que ja es feien a les escoles en horari lectiu: teatre, cinema, activitats del museu. “És una feina que supera qualsevol tasca d’aficionat”, diu. A partir d’aquí, conviuen les feines d’una associació cultural i d’una empresa que es dedica a acostar activitats culturals a totes les escoles de Granollers, amb el suport de l’Ajuntament, des de fa 40 anys. “L’activitat primer va ser només a Granollers i, després, a tota la comarca del Vallès Oriental, i a hores d’ara té uns 95.000 espectadors. Ha generat uns recursos que, com a entitat sense ànim de lucre, han permès poder fer publicacions, exposicions..., i això ens ha donat vida”, afirma Caussa.
Cineclub AC Granollers
El cineclub de l’AC Granollers es va crear el 1950. “Sempre hem tingut ganes de passar pel·lícules i de comentar-les. Abans érem, per exemple, deu persones que quedàvem per veure un film a la sala d’actes d’una escola, una sala de reunions d’una casa de cultura..., i ara podem oscil·lar entre els 400 o 500 espectadors regulars cada cap de setmana i a vegades hem arribat a ser-ne molts més. Gent amant del cinema que ens hem trobat a gust veient pel·lícules i comentant-les”, explica Caussa. L’AC Granollers, a través d’un concurs públic municipal, ha passat a gestionar un espai, els cinemes Edison, on antigament hi havia el centre de cultura de La Caixa i és on ara es duu a terme l’activitat cultural i del cineclub. Una tasca que han mirat de rejovenir amb la formació del Cineclub Jove de la Crida Edison a principis del 2022. Un grup format per nois i noies d’entre 17 i 25 anys i que organitza trobades mensuals per fer projeccions gratuïtes i debats, i que funciona de manera participativa i horitzontal. Bel Miralles, un dels representants del Cineclub Jove, detalla: “Som uns vint membres, i a les sessions assisteixen entre vuit i dotze persones. Tenim en comú un interès pel cinema: gent que s’hi dedica de manera professional, guionistes, editors, estudiants de cinema, fans del cinema..., gent de procedències molt variades.” Els membres del grup jove no es coneixien prèviament. “Va ser especial, estic content que ens hàgim conegut. Vam anar al cinema i vam veure un anunci, d’altres ho van veure a les xarxes, d’altres estudiaven teatre...”, explica Miralles. A banda del Cineclub Jove, la Crida Edison té el projecte La Peixera, un procés de creació col·lectiva que reuneix joves amb interessos cinematogràfics i audiovisuals perquè participin en els processos de creació i governança del Cinema Edison. “Vam rebre 50 inscripcions. Les vam reduir a 30 i n’han sortit tres curts, gravats amb material professional i un acompanyament professional de gent de la indústria. Va venir Gerard Oms per explicar com s’han de dirigir els actors, un guionista per al procés, un muntador i una directora de fotografia. I ara els tres grups estan en procés d’editar els curts”, relata Miralles.
