Poc abans d’establir-se a Girona, Narcís i el diaca Feliu van passar per Augsburg, on es van allotjar en una casa de meuques, desconeixent, segons sembla, la condició de l’hostal. En adonar-se’n, van aprofitar el malentès per convertir al cristianisme la mestressa, Afra; la seva mare, Hilària, i les seves serventes i pupil·les Digna, Eumènia i Eudoxia. El fet no va agradar gaire a les autoritats, que no van parar de perseguir la comunitat fins que van atrapar santa Afra i la van cremar prop del riu Lech. Admirat del coratge de la santa, Narcís va tenir cura del seu cos i el va enterrar, agafant un osset com a relíquia abans de tornar a Girona. El 1344 van decidir honorar-la aixecant un santuari a Ginestar. A Augsburg va aprofitar l’estada per enganyar el diable i obligar-lo a deslliurar la ciutat d’un drac que la turmentava.

Una altra llegenda assegura que els capellans que tenien cura de la capella de sant Narcís, a Girona, aprofitaven la festivitat per posar pomes de collita pròpia a dins i al voltant del sepulcre. Aquestes peces tenien la propietat de fer baixar les aigües dels rius quan amenaçaven d’inundar la ciutat.

Altres proves de les habilitats del sant remeier les trobem a l’oli de la llàntia que crema al costat del sepulcre, adequat per curar úlceres de la pell i trencadures, especialment en els infants. Per tal que l’oli produís aquests efectes calia donar nou voltes a l’entorn del sepulcre amb un ciri encès, canviant-lo cada volta.

Els prodigis del patró gironí no s’acaben aquí. Hauríem de parlar del setge del general Bellefond i les lluminàries que van aparèixer damunt la teulada de l’església de Sant Feliu que van fer que els francesos abandonessin. Hi havia qui assegurava que durant els setges napoleònics es va veure sant Narcís vestit de general. Els gironins van nomenar capità general el sant posant a la imatge uns bons bigotis i un masclet com el dels militars d’alta graduació.

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT 4