Altres

El record de Joan Vinyoli, poeta que va estiuejar molts anys a Santa Coloma ha portat a diferents col·lectius a impulsar la creació d’una ratafia que honora la memòria del poeta

El dolç vent d’aram

Un massa ardent xarop d’herbes de juny em vas posar a la copa del comiat, que em vaig quedar morint de set de tornar a veure’t.

El vincle que el poeta Joan Vinyoli va establir amb el paisatge de Santa Coloma de Farners ha estat l’origen d’una nova ratafia. Diferents col·lectius del poble, encapçalats per la Confraria de la Ratafia, han sumat esforços per fer possible la fabricació de la Ratafia d’aram, el que significa un pas més en el reconeixement popular del poeta.

Vinyoli va estiuejar durant la seva infantesa i joventut a Santa Coloma de Farners. El vers iniciàtic “I la natura em crida” posa de manifest la comunió que va establir amb l’entorn natural de la població. Nascut a Barcelona, just quan començava la gran guerra europea, aquest crit és el del desvetllament poètic propiciat per la natura colomenca en aquells lluminosos estius que donarien pas a una tardor rica en fruites del bosc i en experiències sensorials. Aquest trànsit de l’estiu a la tardor va inspirar al poeta la feliç imatge del Vent d’aram, publicat el 1976, i un punt d’inflexió en la seva obra. Anys més tard escrivia aquests versos en el poema El viatge: “Un massa ardent xarop d’herbes de juny em vas posar a la copa del comiat, que em vaig quedar morint de set de tornar a veure’t.”

Sens dubte, aquest “xarop d’herbes de juny” al·ludeix a la ratafia. Vinyoli va viure al carrer Beat Dalmau, on va compartir veïnatge, en els anys 1930-1936 i també esporàdicament després de la Guerra Civil, amb la Francisca Pastells, reconeguda bosquerola i elaboradora de ratafia. El seu licor era conegut per tot el veïnat, a qui proporcionava productes de la terra i d’elaboració pròpia. És raonable pensar que la primera vegada que el poeta la tastés fos justament la ratafia de la Francisca.

La seva presència en aquests versos seria una de les moltes surgències del ric imaginari colomenc dipositat en la seva memòria. I tot això passa aquest any 2023, quan se celebra el centenari de la biblioteca que el poeta va freqüentar i que ara porta el seu nom.

Olors i sabors tardorals

La Ratafia d’aram pretén establir un pont entre el poeta nascut a Barcelona i les moltes persones que, com la Francisca, van estimar i estimen aquest territori i el viuen en plena comunió. I tot això passa aquest any 2023, just quan se celebra el centenari de la biblioteca que porta el nom de l’autor de Vent d’aram.

La fórmula de la Ratafia d’aram ha estat ideada per la cooperativa La Sobirana i ens la presenten com una ratafia tardoral, on destaquen herbes com el tomanyí, la farigola, l’orenga, el fonoll i el saüc, així com encenalls de l’escorça d’arbres d’aquests boscos, de manera que la fórmula sintetitza el paisatge colomenc que va inspirar el poeta.

L’etiqueta de l’ampolla mostra un acurat disseny que remet al rerefons literari de la proposta, mentre que el tap de suro de l’ampolla ens evoca les alzines sureres, i el vidre blavós ens recorda el blau recolliment crepuscular d’aquestes muntanyes.

La Ratafia d’aram ens proposa, per mitjà de Vinyoli, un viatge pel paisatge que entre els estius del 1922 i el 1935 va fer que despertés la seva vena poètica i passés, en paraules del mateix autor, “les millors estones de la meva adolescència”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera