cinema
‘L’home dels nassos’ treu el nas als cinemes
“Els nens necessiten els contes de fades per poder créixer, per construir-se com a persones. El mite ancestral de l’home dels nassos, que ve d’abans del cristianisme, ensenya als nens que no és bo dir mentides.” Ho comenta la realitzadora televisiva Abigail Schaaff, que debuta en el cinema de ficció amb L’home dels nassos , una de les estrenes d’aquest divendres i una de les poques pel·lícules que ens arriben, al cap de l’any, en versió original catalana.
La directora coneix la llegenda de l’home dels nassos des que era nena, però en la versió urbana: el seu pare, el conegut realitzador televisiu Sergi Schaaff, li demanava, el 31 de desembre, “si ja havia sortit al carrer i havia trobat l’home que té un nas per cada dia que queda de l’any”. L’últim dia de l’any, només en tenia un i es confonia amb la gent. “No en sabia res més, no coneixia la part més fosca del mite.” El projecte li va arribar a través dels seus amics i productors catalans de la pel·lícula, Núria i Jorge Velasco. “Ells van investigar aquest mite i van trobar que a la Catalunya Central s’emporta els nens que diuen mentides.”
Darrere el projecte hi ha la intenció d’explicar una tradició nostra: “Ens agradava la idea de recuperar un mite de la nostra terra i posar-lo d’actualitat perquè pogués interessar al públic d’avui, igual que resulta interessant Halloween. Hem de fer atractius els nostres mites i tradicions a les generacions que pugen, perquè són importants, són part de la nostra identitat.”
La funció dels mites
Abigail Schaaff confessa que és una enamorada del llibre Psicoanálisis de los cuentos de hadas, publicat el 2005 per Editorial Crítica. L’autor, Bruno Bettelheim, hi explica: “Als contes de fades s’hi pot aprendre molt sobre els problemes interns dels éssers humans, i sobre les solucions correctes a les dificultats en qualsevol societat.” La pel·lícula relata la història de dos nens d’un petit poble català imaginari, Vallviva, que estan fascinats i alhora atemorits per l’home dels nassos. Uns fets dramàtics ocorreguts quan ja són grans, durant la Guerra Civil, marca el seu destí i el de les seves famílies. L’home dels nassos té com a protagonistes adults Pablo Derqui i Ivan Benet, i els actors infantils Sali Diallo, Miranda Munné i Lluc Miravete.
“Nosaltres –comenta la cineasta– utilitzem l’home dels nassos com a vehicle per explicar que hi ha una veritat oculta, una mentida que sobrevola tot el poble de Vallviva, que es converteix en Vallmorta. I el mite ens ajuda també a saber què ha passat realment en aquest poble, que viu ancorat en el passat, en l’any que va succeir una tragèdia.”
Memòria històrica
Per a Abigail Schaaff, el tema de les mentides també està relacionat amb la memòria històrica, i “amb quina visió tenim d’algú un cop ha mort”. “Si allò que ens han explicat era mentida, es converteix en la veritat amb el pas del temps. El relat fictici definirà la persona en el futur, i això té a veure amb la memòria històrica, amb quina història ens han explicat, amb què va passar realment a la Guerra Civil. La família protagonista queda trencada per aquest conflicte i per la culpa.”
La pel·lícula està dedicada al pare d’Abigail, Sergi Schaaff, històric realitzador de TVE, responsable d’èxits com Saber ganar o El tiempo es oro, i de l’entranyable Terra d’escudella. Va morir fa un any, poc abans del rodatge. “La hi vaig dedicar perquè és la persona que més m’ha fet fer volar coloms, imaginar nous mons –diu Abigail–. Era un gran creador d’històries, no només a la televisió, sinó a la vida diària. Em va ensenyar que la vida és màgia, que podem trobar-la a tot arreu.” Mentre estava rodant, va descobrir que el seu pare havia dedicat un programa de Terra d’escudella a l’home dels nassos. El cognom familiar sembla alemany, però en realitat és francès, “de la zona francoalemanya d’Alsàcia; el meu besavi era importador de taronges”, explica la realitzadora i cineasta. Es va enamorar de la besàvia i “va tornar per casar-se amb ella”.Debutar al cinema no era un somni, una assignatura pendent, per a Abigail Schaaff: “A mi m’agrada molt fer televisió, gaudeixo fent-ne. Segons els companys de viatge que trobi, faré una altra pel·lícula o no, depèn de si me la proposen i m’agrada. Potser em sento més còmoda a la televisió.” De tota manera, no hi veu grans diferències: “Tampoc distingeixo tant entre cine i televisió, perquè la veritat és que he tingut la sort que últimament he fet sèries grans [com El ministerio del tiempo]. Però sí que canvia la responsabilitat. Amb la pel·lícula sento molt més l’autoria. Amb una sèrie és molt més compartida. Tot i que jo sempre dic que no soc una directora autora, soc una directora artesana. M’agrada envoltar-me d’equip i que tots treballem junts.”
