cinema
Aranyes verinoses a l’interior i antidisturbis a l’exterior
“Crec que el problema que tenim amb les aranyes és com la xenofòbia, tens por d’alguna cosa que desconeixes.” Sébastien Vanicek sintetitza en una sola frase la doble vessant que té Vermin: la plaga , el film de terror que va presentar al passat festival de Sitges i que arriba ara als cinemes comercials. És una tendència, explica en una entrevista a El Punt Avui, que es dona en tot el gènere fantàstic: “És surrealista que les aranyes de la nostra pel·lícula es facin tan grans, però les utilitzem per parlar de problemes reals. Jo crec que faig un tractament realista d’alguna cosa fantàstica. Totes les pel·lícules que he vist a Sitges parlen de problemes reals, és una manera que tenen els directors i guionistes per parlar de la realitat, de problemes que pateixen de debò els éssers humans.”
Sébastien Vanicek ens presenta els veïns d’un edifici de la perifèria de París (conegut com la Banlieu), interpretats per actors desconeguts pel públic català com Théo Christine, Sofia Lesaffre, Jérôme Niel i Lisa Nyarko. Un veí de l’escala compra una aranya perillosíssima en una botiga que trafica amb animals il·legals i, quan es comença a reproduir exponencialment, les autoritats decreten el tancament de l’edifici amb tots els veïns a dins i envien els antidisturbis per evitar que surtin. “L’idea de la pel·lícula era que fos una pel·lícula de supervivència amb personatges de la meva generació i mantenir la situació d’emergència al màxim nivell per poder veure com la joventut francesa reaccionaria en una situació com aquesta.” Vanicek, que abans havia dirigit nombrosos curtmetratges, és coguionista del film, amb Florent Bernard. “El que és divertit quan escrivim és parlar de gent com nosaltres i posar-les en situacions que semblen impossibles.”
Reivindicar els suburbis
Sébastien Vanicek va créixer als suburbis i forma part d’una nova fornada de cineastes francesos, el més conegut dels quals és Ladj Ly (Los miserables), que mostren els seus barris amb uns altres ulls. “Normalment hi ha molts de prejudicis en les pel·lícules sobre els suburbis que es fan arreu del món. Sovint s’ensenyen moltes coses negatives, problemes de drogues, entre els veïns, que són reals. Però el suburbi que jo conec, on vaig créixer, no era així i tenia ganes d’ensenyar una imatge més aviat positiva. Estic content que la pel·lícula s’hagi vist a diferents països del món per mostrar un barri on la gent s’estima, es coneix, són educats, i el perill no ve de l’interior sinó de l’exterior.” Destaca la solidaritat entre la gent que hi viu, que ell va conèixer de primera mà: “Crec que és un valor molt important. És veritat que quan creixes en un edifici així, el nivell de pobresa és molt alt, però ens coneixem pràcticament tots. Això té coses bones i dolentes, però penso que sobretot és positiu i que davant dels problemes, la diversitat fa que la gent s’uneixi molt més que en altres veïnatges.”
