Arts escèniques

Julio Manrique

Nou director del Teatre Lliure

“L’algoritme separa per grups de consum; el Lliure els ha d’unir”

L’Espai Lliure tornarà a integrar-se com a sala d’exhibició i es vol ampliar el nombre de funcions de les obres, a sis per cada setmana

Es potenciarà el teatre de repertori amb mirada contemporània mirant d’integrar totes les disciplines en la programació

Per guanyar-te la confiança has de saber delegar. Fer un equip és reconèixer els valors de l’altre

Julio Manrique és el nou director del Lliure. Aquest matí, s’ha penjat al web del Teatre Lliure el projecte amb què va guanyar el concurs públic. Exerceix de director des de l’1 de febrer, però no s’ha pogut presentar oficialment als mitjans. Ara, ja plantegen endarrerir la trobada al juny, amb la presentació de la temporada vinent: en comptes de projectes, presentarà concrecions.

Al projecte parla d’apuntar a la lluna i acabar trencant algun fanal. Quants en porta en la seva vida, de trencats?
Soc un entusiasta, en porto alguns, de trencats, sí. Des del punt de vista artístic, cal pensar a llarg termini i fer volar coloms. Però hi ha un moment que toca aterrar-ho.
Lluís Pasqual va ressuscitar l’Espai Lliure (que Rigola es va veure forçat com a compromís a la reforma de la sala de Gràcia) amb l’‘Aixopluc’. Vostè va fer una programació ‘Off’ similar, quan dirigia el Teatre Romea?
El document que vam presentar al concurs públic era una declaració d’intencions, abocar una mirada sobre el meu ofici, sobre el teatre i sobre el Lliure, en concret. Calia mirar quins recursos teníem disponibles. L’Espai Lliure me l’estimo molt perquè va ser on vaig fer algunes de les meves primeres direccions. És on es van representar els primers Veronese a la ciutat. Em semblava que calia recuperar aquesta tercera sala, i no ho dic en el sentit jeràrquic.
Què proposa, avui?
Ara hem vist que podrem donar oportunitats a companyies i artistes emergents. També es podrà exhibir puntualment algun muntatge extern si s’adiu amb la línia de la temporada. En alguns casos, fins i tot, podem oferir que es potenciï un espectacle realitzat en condicions precàries per revisar-lo amb un major múscul de producció.
Juan Carlos Martel va marxar dient que el Lliure no tenia prou recursos. També hi coincideix Daniel Martínez , que cal més impuls per a l’excel·lència que exigeix al teatre públic.
No vull entrar queixant-me. És lògic que l’anterior direcció fes balanç i entenc les seves conclusions. Intentaré convèncer les administracions que hi posin més recursos. I com que som fundació, buscarem patrocinis que es facin còmplices del projecte. El Lliure és un equipament fonamental al país. Ara volem que el nou projecte sigui referent, mobilitzador, i amb un interès social molt gran. Hem de seduir.
Parla de fer funcions sis dies a la setmana. Com es pairà aquest increment de feina dins de l’equip del Lliure, en plena negociació pel conveni?
Hem de fer sis funcions a la setmana sempre que es pugui. Potser no es podrà fer en totes les obres, depenent de la durada. També volem estirar l’exhibició de les produccions. És un plantejament més simple, amb alguns cicles puntuals. Fer més funcions és la nostra obligació com a teatre de servei públic.
Es mantindrà l’hora, les 19 h? No pot limitar l’accés al teatre el fet que es faci tan d’hora?
És supercomplicat. Ho hem de decidir. La veritat és que estem molt dividits. No és fàcil saber quina és la millor hora per a la majoria dels espectadors del Lliure.
Quan parlava de l’Ànima Lliure, plantejava recuperar la companyia del Lliure.
Fent balanç de la història del Lliure, comproves com tothom ha deixat bones herències. Rigola va recuperar la companyia i es van poder fer gires pel país i internacionals. Pasqual la va refer com a Kompanyia, des d’un caire més formatiu, que ha donat de fruit actors que s’han convertit en intèrprets de la professió. També és cert que és costós: aboques molts recursos a un grup petit. Per una altra banda, la diversitat funcional a l’escena m’interessa molt, també personalment.Ara, hem redirigit el capítol l’Ànima Lliure del projecte amb l’experiència de Clàudia Cedó, que porta més de 15 anys amb el projecte Escenaris Especials i amb qui ha fet espectacles tan emocionants com Mare de sucre. Volem comprometre’ns-hi per fer accessible aquesta diversitat barrejant repartiment i aspirant a fer obres artísticament potents, més enllà de l’experiència comunitària, i incorporant-ho com una línia transversal de la programació. Serà un projecte a llarg termini, que desenvoluparem amb els anys, i que integrarà diversitat de veus i cossos tant a l’escenari com durant altres moments de la creació. Estan sortint molts còmplices. Veiem com va prenent forma. M’il·lusiona moltíssim.
Quins són els còmplices nous en aquesta etapa del Lliure?
D’entrada, l’Institut del Teatre és un soci natural. Ja hem acollit les produccions IT al Lliure de Gràcia amb molt poques dates. Ara, reforçarem la complicitat. Actuaran a l’Espai Lliure durant més dates, intentarem que faci gira.
I el Temporada Alta o el Festival de Otoño?
Estan apareixent partners nous. Volem que el Lliure sigui un bon soci per a projectes a Catalunya, a l’Estat espanyol o internacionalment. Tenim camí per recórrer.
S’espera un cert retorn als clàssics en la nova programació. Milo Rau diu que per adaptar un clàssic, avui, no hi pot haver més d’un 20% de l’original.
Personalment, he dirigit tant autors contemporanis com de repertori. La programació 2024/25 tindrà personalitat contemporània. Milo Rau és un director que admiro moltíssim però no soc partidari de decàlegs, que comporten rigidesa.
Martel, en el seu decàleg, insistia a limitar-se en la repetició de direccions i autories. En canvi, vosaltres heu treballat sempre amb un grup molt fidel.
El Lliure no serà La Brutal. Es comprovarà en la programació que presentarem al juny. És oberta. Té personalitat i sorprendrà alguna proposta. Hi haurà autoria catalana, creació, companyies, espectacles híbrids i repertori amb mirada contemporània. Volem que se senti interpel·lat el públic de Katharsis i també aquells que van desconnectar els últims anys. Volem que tots dos públics disfrutin d’una mateixa funció. L’algoritme separa per grups de consum; el Teatre Lliure els ha d’unir.
Com s’integrarà l’equip assessor format per Cesc Casadesús, Cristina Genebat, David Selvas i Clàudia Cedó?
És un grup extern al Lliure. Tots hi són per amor a l’art, literalment (només a la Cedó li cobrim les despeses de desplaçament). Són gent amb qui tinc una forta relació personal i professional. M’encanta comptar amb el seu criteri artístic. Hi són perquè estimen la casa.
Diu que per evitar les pors cal comptar amb la confiança. Ha vist ombres en l’aturada formal a la premsa de fa unes setmanes?
No em va importar gens; es devia a protocol, quedava pendent una reunió de la junta amb el director entrant. Ara, creiem que és millor esperar-nos al juny a la presentació de la temporada, que es veurà més concret el projecte. Per guanyar-te la confiança has de saber delegar. Fer un equip és reconèixer els valors de l’altre; ho tinc molt experimentat en les direccions, que tothom aporti per fer una creació conjunta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Festival de cinema

La crueltat de Yorgos Lanthimos torna a Canes

Canes
Quim Gibert
Ensenyant i autor del llibre “Allà d’allà”

“La llengua persistirà si estem disposats a mobilitzar-nos”

Banyoles
cultura

Vilassar de Dalt: aparador de la fotografia analògica fins al 18 de juny

Vilassar de Dalt
Cultura

Mor Gudrun Ure, actriu escocesa protagonista de la sèrie infantil ‘Super Gran’

Cultura

Mor la presentadora i actriu mexicana Verónica Toussaint

Cultura

Mor Tony McFarr, el doble d’acció de Chris Pratt i Jon Hamm

música

Pol Bordas estrena ‘Cor petit’ amb la ‘col·labo’ de Figa Flawas

girona

La Casa Natal de Dalí, guardonada en els Premis CETT Alimara

FIGUERES

L’Ajuntament de Portbou torna a ser patró de la Càtedra Walter Benjamin

PORTBOU