Joan Vall Clara, editor d’Hermes Comunicacions i director d’El Punt Avui, apel·lava a la participació en les eleccions d’aquest diumenge, en el breu discurs en rebre el premi especial del jurat Martí Gasull: “Hem d’omplir les urnes de vots. Mentre no tinguem un estat que ens la promocioni, la defensa política més eficient de la llengua l’hem de fer a les urnes”. Aquest vespre s’han entregat els premis al Teatre Poliorama, en una gala presentada per la periodista Bibiana Ballbè. La votació popular (propers a 4.000 vots) va premiar amb el guardó a la revista valenciana Camacuc (1984), que va superar els altres dos finalistes, Dagoll Dagom (1974) i la llibreria Quart Creixent de Palma (1982). En la categoria d’innovació (dotada amb 2.000 euros), es va premiar la creadora de continguts digitals de Terres de l’Ebre Cèlia Espanya: Amb més de 20.000 seguidors a TikTok i més de 30.000 a Instagram, ha demostrat als joves que es pot triomfar a Internet fent contingut en català.

Des del 1984, la revista de còmics Camacuc té clar que l’humor és la manera més directa de connectar amb els joves lectors. I, de fet que, a través d’un còmic la canalla pot apropiar-se de la llengua. La revista, en tot cas transmet tant l’entreteniment com els valors. La campanya de Vox per arraconar-la econòmicament, no ha fet més que donar-li aire al Martí Gasull: El premi “és benzina pel motor del dia a dia”. Celebrava el director, Joan Escrivà. És una satisfacció comparable com quan en una escola d’alta diversitat que el primer any tothom desconeixia la capçalera, ara tothom el celebra: “És la demostració que la revista és útil per a difondre la llengua i la lectura”. El pare d’Escrivà i impulsor de la revista (“jo ara només faig encàrrecs”, ironitzava) corroborava l’agraïment sabent que tots són del mateix equip, des de fa dècades i que els feia feliços de compartir-lo amb els altres finalistes. El Martí Gasull està dotat amb 3000 euros.

La Plataforma per la llengua ha aprofitat la gala per iniciar la seva celebració dels seus 30 anys de trajectòria. Una perseverança que els encoratja perquè la reivindicació a viure plenament la llengua segueix ben vigent, però alhora els preocupa perquè veuen que, tot i l’esforç la feina pendent és ingent. Per això el president, Òscar Escuder, continua dient que és responsabilitat de tots mantenir la llengua a tothom, “vingui d’on vingui” i que la política ha de ser més valenta per protegir una llengua minoritzada que no s’ha guanyat el dret a utilitzar-la a Europa per falta de decisió dels representants de l’Estat espanyol. Avui la Plataforma per la Llengua la formen 26.000 socis. En la lluita per a l’etiquetatge en català, s’ha aconseguit sensibilitzar, per exemple que EcoVeritas s’hagi retractat per acomiadar una treballadora per parlar en català i, finalment, s’ha compromès a impulsar l’ús de la llengua als seus establiments i a les xarxes socials.

Vall Clara se sentia “molt content i també un pèl avergonyit” de compartir una distinció que, anteriorment han rebut Maria del Mar Bonet, Josep Vallverdú, Josep Ruaix o Teresa Casals. La seva feina és d’equip, de moltes implicacions i militància. Celebrava la feina com a periodista d’El Punt, un mitjà que ja s’apropa al mig segle de trajectòria. Si ho veiessin els fundadors veurien que s’ha fet una bona feina al Principat. “Tenim, però, una gran causa pendent que no donem per perduda: Països Catalans. L’haurem de batallar els anys vinents des del món digital”, avançava. El compromís es va guanyar una ovació de la platea.