“Al Romea farem el Burro”, deia irònicament el director artístic de la sala, Josep Maria Pou. Efectivament, des de demà i fins al 2 de juny es programa aquesta coproducció de Focus, en què es dona veu als ases de la literatura dels darrers 3000 anys. El dramaturg Álvaro Tato adverteix que Juan Ramón Jiménez va ser el primer autor que va posar nom a l’ase del seu llibre Platero y yo. Des d’Ovidi fins a Cervantes, Shakespeare, Perrault o el monjo mallorquí Anselm de Turmeda, s’hi havien referit, però mai els havien batejat. Ara, Burro que protagonitza Carlos Hipólito amb tres músics actors en directe (Fran García, Manuel Lavandera i Iballa Rodríguez) signen aquesta “roadmovie en què el protagonista apareix lligat a una estaca”, comenta enriolat el director Yayo Cáceres.

Hipólito és un actor que havia sovintejat la cartellera barcelonina, sovint acompanyant la Compañía Nacional del Teatro Clásico, quan la dirigia Adolf Marsillach. Amb Pou va fer una temporada d’Arte al Tívoli i, al 2012, en una producció de Todos eran mis hijos, dirigida per Claudio Tolcachir, va fer la darrera funció a Barcelona. Ara, amb els tres músics debuten al Romea. El llarg impàs de retorn s’ha produït, en part, perquè bona part dels muntatges que ha fet a la cartellera de Madrid eren comèdies de Jordi Galceran (El mètode Grönholm, El crèdit) o de Marta Buchaca (Rita), que ja s’havien fet a Barcelona en una producció anterior i en català. Ara ell dona veu a l’ase que li parla a l’ombra. De fet, interpreta 14 personatges més, amb el que li permet fer una àmplia gamma interpretativa; “aquesta funció és un regal per a un actor”, insisteix Hipólito.

Álvaro Tato, que va iniciar el projecte el dia que li van regalar el llibre de Platero y yo mentre estava de gira amb Ron Lalá, celebra presentar el seu muntatge en un poble en què juga amb el símbol de l’ase català. El burro ha estat sempre en la història de la humanitat com un animal de càrrega, que passa inadvertit, però que ho comprova tot.La broma de la referència al fet que un ase serveix per indicar persones amb poc senderi hi és constant. Per a Hipólito és injust per què l’animal demostra tenir molta memòria, intel·ligència i paciència. Interpretant el muntatge, en canvi, s’ha adonat de la “prepotència dels humans, de la seva capacitat de ser un depredador respecte els altres animals”. En l’obra, el protagonista apareix com l’ase dels cops, però, sense carregar-lo de tragèdia, si no amb la ironia del que sap esquivar els cops, dels que mira amb perspectiva les urgències dels humans, que esdevenen, sovint, ridícules.