Fenosa, l’escultor dels poetes
Comencen al Vendrell els actes per commemorar el 125è aniversari del naixement de l’escultor
Estimat i valorat pels intel·lectuals, artistes i poetes de l’època, avui és força desconegut pels catalans
A les figures femenines esculpides per Fenosa els surten fulles de les mans, són dona i natura a la vegada
-
L’escultor Apel·les Fenosa , amb la fotògrafa i pintora Dora Maar. FUNDACIÓ APEL·LES FENOSA. -
Escultura de Fenosa en homenatge als màrtirs d'Oradour JUANMA RAMOS. -
Escultura "Metamorfosi de les germanes de Faetont" JUANMA RAMOS. -
"La tempesta encalçada pel bon temps", de Fenosa JUANMA RAMOS. -
Escultura de Fenosa JUANMA RAMOS. -
Originals de Fenosa exposades al museu del Vendrell JUANMA RAMOS.
Quan tenia 24 anys, Apel·les Fenosa (Barcelona, 1899 - París, 1988) va conèixer Picasso, a París, a l’estudi que el malagueny tenia al carrer de la Boétie. Picasso, interessat per la seva obra, li va preguntar: “Tens més escultures?” “La casa plena”, li va contestar el jove escultor. Però no era cert, no en tenia cap altra. Ni una. Per això un Fenosa que volia impressionar el mestre es va posar a treballar cames ajudeu-me fins que, al cap d’un mes, en va tenir quatre de fetes i les hi va portar. Picasso les va comprar. Van ser les primeres de les 150 obres que li va acabar adquirint al llarg de la seva vida. I era la primera trobada de Picasso amb un jove artista que acabaria considerant com a fill seu. Picasso va ser el seu amic, el seu protector i un gran col·leccionista de la seva obra. Un treball escultòric fàcilment reconeixible per la seva iconografia, que recrea la dona en metamorfosi amb la natura. A les figures femenines esculpides per Fenosa els surten fulles de les mans, són dones arbre, són fulles que prenen forma de dona. Són dona i natura a la vegada.
Aquella feliç trobada amb Picasso va tenir lloc poc abans que Fenosa inaugurés la seva primera exposició a París, a la galeria Pierre Mercier, el 1924. Enguany, doncs, se celebra el centenari d’aquella mostra i també el 125è aniversari del naixement d’Apel·les Fenosa, i malgrat que aquest no ha estat inclòs en la llista de les commemoracions oficials del govern de la Generalitat (sembla que si l’aniversari no és múltiple de 50 no s’hi inclouen), la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell sí que inicia aquest mes de maig, i durant tot un any, un programa d’activitats per fer redescobrir un escultor que va ser estimat i valorat pels grans poetes i artistes del segle XX però que ha anat quedant amagat per la miopia de qui basteix el relat de la història de l’art.
“Avui dia no té el reconeixement que mereix. Hi ha historiadors de l’art que el situen com un artista molt representatiu del segle XX, i noms més contemporanis com Pere Antoni Pons [periodista i crític d’art] destaquen que Fenosa és l’escultor català més important i a la vegada més desconegut pels mateixos catalans”, explica Nekane Aramburu, directora de la Fundació Apel·les Fenosa, que hi vol afegir que és l’escultor català “amb la trajectòria internacional” més destacada, malgrat aquest injust desconeixement dels catalans. Només com a exemple: “Si parles del monument A Pau Casals instal·lat a l’avinguda de Pau Casals de Barcelona, no s’identifica amb Fenosa. Per aquest desconeixement de la ciutadania cal fer una revisió contínua del nostre creador i transmetre’l a les noves generacions, perquè Fenosa va tenir un boom important als anys vuitanta i ara es desconeix”, lamenta Aramburu.
La vinculació amb la capital del Baix Penedès de Fenosa i la seva dona, Nicole Florensa (que va renunciar a la seva trajectòria com a artista per mantenir el llegat del marit), va començar l’any 1957, quan van comprar la coneguda com a casa del Portal del Pardo, que actualment és la seu del museu i la fundació i on s’exposen de manera permanent les escultures originals de l’artista. Fenosa no hi tenia cap relació prèvia, amb el Vendrell. “Hi va aterrar perquè estava buscant alguna ubicació a la Mediterrània –a la seva Mediterrània natal– i per casualitat va arribar al Vendrell”, explica Aramburu. La casa és un palau renaixentista del segle XVI, amb jardí inclòs, que l’escultor va poder comprar gràcies a la venda de dos dibuixos de Picasso de la seva propietat. El va ajudar a fer la compra el poeta i assagista Tristan Tzara, el fundador del moviment dadà i un dels puntals de l’avantguarda europea.
Aquest any, per celebrar l’aniversari del naixement de Fenosa, la fundació obrirà a la visita pública algunes de les estances privades de la casa que habitualment no es poden veure. “Quan compren la casa, es fusiona la història del palauet amb la seva pròpia història. La restauren i l’adapten perquè sigui un lloc d’art i d’hospitalitat. Avui dia és un museu, és un centre de recerca amb material únic, però també és un lloc de producció (Fenosa hi creava escultures i pintures) i d’hospitalitat”, explica Nekane Aramburu. El museu s’acaba d’actualitzar per tal que “no sigui només un lloc patrimonial de custòdia i de transmissió a les noves generacions, que aquesta és una de les missions que ha de tenir un museu, sinó que també ha de tornar a ser aquell lloc viu que era”, diu la seva directora.
Disset llits i molts convidats
Fins a disset llits tenia la ja casa dels Fenosa per poder rebre els amics. Hi van passar grans noms de la cultura catalana i internacional, començant pel mateix Tristan Tzara: aquest immoble va tenir un paper important en la seva relació amb Catalunya. Tzara va venir per primer cop al Baix Penedès el 1958 convidat per l’escultor el primer estiu que estrenava la casa. Li estava agraït per haver-lo ajudat a comprar-la. Aquells dies, a l’antic palauet també s’hi trobaven els seus amics col·leccionistes de la família D’Albis, el crític d’art Alexandre Cirici i l’escultor japonès Mizui, entre altres. La casa dels Fenosa va ser un punt de trobada cultural inigualable. L’escultor va mantenir una estreta relació amb molts altres intel·lectuals, artistes i escriptors de l’època, com ara el poeta Jean Cocteau, la modista d’alta costura francesa Coco Chanel (amics des que Fenosa li va fer un retrat, per això va dissenyar el vestit de núvia de Nicole Florensa); els catalans Salvador Espriu i Carles Riba (que li va dedicar el poema Figurina d’argila), els anglesos Patience Gray i Irving Davis, els artistes russos de Montparnasse, Cécile Éluard –filla del poeta Paul Éluard–, la pianista Evelyne Dubourg o la galerista Henriette Gomes. Molts dels grans escriptors i poetes contemporanis van escriure prefacis dels seus catàlegs, com Paul Éluard, Max Jacob, el mateix Jean Cocteau, Jules Supervielle, Josep Carner, Francis Ponge, Pablo Neruda, Michel Cournot, Roger Caillois.
“Fenosa era un escultor molt volgut per poetes i artistes. Crec que perquè hi veien un interlocutor apassionat per les lletres, perquè era un gran bibliòfil, sobretot de bibliofília antiga”, comenta Aramburu, que recorda que va ser a través de Picasso que es va introduir en els cercles més culturals de París. L’escultor es va traslladar a la capital francesa el 1921. Pacifista com era, volia defugir les seves obligacions militars. A la dècada dels anys trenta va retornar a Catalunya, però després de la caiguda de la Segona República i l’inici de la Guerra Civil es va exiliar a França, el 1939, travessant els Pirineus a peu. L’artista va destacar per la seva condemna del franquisme i la seva defensa de la cultura catalana, i des de París sempre va mantenir viva “l’esperança d’un redreçament democràtic” a l’Estat espanyol, segons escriu Josep Miquel Garcia, exdirector de la Fundació Fenosa, en el llibre Apel·les Fenosa, entre París i el Vendrell.
Per a Nekane Aramburu, Fenosa i els poetes “es complementen i s’inspiren mútuament”. Per exemple, “el famós colom de la pau de Picasso és una inspiració entre tots dos, perquè el comença a utilitzar Fenosa i, evidentment, després el fa famós Picasso. Però Fenosa va seguir sempre un camí des de la discreció”.
Malgrat que es va submergir en els cercles avantguardistes, Fenosa es va apartar de tot corrent estilístic i de modes: “No està inscrit en cap corrent de l’art del segle XX, en cap isme. Queda totalment fora de catalogació”: “Va ser un artista inclassificable i també visionari, perquè feia un tipus d’obra que és ara que es comença a entendre”, sosté Aramburu.
Tots els seus interessos iconogràfics es basen en la naturalesa. “Era una persona molt culta que havia estudiat tota la literatura antiga. Per la seva formació, clàssica, passa de crear unes peces més clàssiques a desenvolupar un tipus de treball on tots els seus interessos són la naturalesa, la metàfora de la natura. Per això crea escultures com Metamorfosi de les germanes de Faetont, La tempesta encalçada pel bon temps o el Monument als màrtirs d’Oradour (que va ser un encàrrec de les Forces Franceses de l’Interior del 1944 en memòria dels màrtirs de la que va ser la massacre de civils més gran comesa a França per una companyia de les SS alemanyes). Aquestes escultures són un clar exemple de la iconografia de l’obra de Fenosa. De dones amb les mans alçades que es transformen en arbres, en vegetació. Tenen les mans grosses, per recordar les mans de la seva mare: “I més que per recordar, jo diria que és com que queda impregnat de la idea que la mare és aquest ésser que t’acull i que té unes mans grans. Però no l’evoca directament, sinó que és com un fet que es queda a l’inconscient. Per això el concepte de mà gran comença a aparèixer a la seva obra”, assegura Aramburu.
Actes d’aniversari
Fins al maig de l’any vinent, la Fundació Apel·les Fenosa anirà organitzant diverses activitats i exposicions per contribuir al coneixement de la figura de l’artista. A més de l’exposició Atmosferes futures, que ja es pot visitar al museu vendrellenc (vegeu la peça annexa), també s’ha obert la mostra Reverberant, comissariada per Josep Manuel Berenguer, que es pot veure fins a principis de l’any vinent; i per al 20 d’octubre s’ha programat el muntatge Interseccions entorn a Jean Genet (dins el cicle expositiu Fenosa i la Literatura), comissariat per Juan Ramón Barbancho. Amb la idea d’obrir al públic les estances de la casa del Portal del Pardo, s’oferirà la possibilitat de visitar l’habitació de la segona planta –coneguda com l’habitació de la torre– on es quedaven a dormir convidats com Tristan Tzara. Per això, aquest mes de maig hi haurà visites guiades gratuïtes al museu. I el 7 de juny l’escriptora Begoña Méndez iniciarà una residència a la seu del Vendrell i compartirà la seva experiència amb el públic en una trobada programada per al 15 de juny.
“Més que no pas celebrar l’aniversari, es tracta de continuar aprofundint en el coneixement de l’obra de Fenosa des del pensament contemporani”, matisa la directora del museu vendrellenc.
