Mònica Terribas: "Qui busqui que TV3 sigui la televisió dels Països Catalans en aquests moments s'està equivocant"

La directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas, ha afirmat que els busquin en TV3 la televisió dels Països Catalans en aquests moments "s'estan equivocant" perquè no té ni l'estructura ni està creada "per fer aquest servei". Així de contundent s'ha expressat en una entrevista a l'ACN, en la que, una vegada més, s'ha mostrat contrària als blocs electorals i ha demanat a polítics i periodistes que es restableixin la confiança perquè "cronometrar la informació" no millora la confiança dels televidents. Malgrat això, la directora de TV3 reconeix que ara mateix no disposa de cap indicador que li faci pensar que en les properes eleccions els blocs electorals desapareguin de la programació.

Un informe del Grup Barnils publicat recentment assenyalava que a les informacions de política i economia de TV3 es prioritzava el marc estatal per sobre del marc català. Falta informació dels Països Catalans?
El marc de referència a Catalunya és que de tot el que parlem ho fem amb perspectiva catalana i crec que l'informe això ho recollia. Nosaltres parlem des de Catalunya al món. Quan parlem del què afecta als catalans, si és l'economia, apareix la ministra d'economia com a marc de referència estatal. Però la qüestió és veure el punt de vista. Això vol dir que focalitzem sobre Catalunya i, per tant, sobre el que li preocupa a la gent d'aquí. És a dir, hi haurà dies que parlarem del president dels Estats Units i dies en què haurem de parlar de la Ministra Salgado.

A més, tenim el marc referencial català i el marc dels Països Catalans. Això vol dir que hi ha un sector de la nostra població que voldria que actuéssim com a televisió d'aquest àmbit en un sentit polític. Nosaltres sempre hem estat una televisió que gràcies als repetidors d'algunes associacions, hem sobrepassat el marc de cobertura del Principat i hem donat servei al País Valencià, a les Illes, a la Catalunya Nord i a la Franja. La nostra il·lusió és que el servei de televisió pugui ser recíproc. Per això, nosaltres parem atenció i tenim delegacions en aquells territoris. Això no vol dir que en puguem informar amb la mateixa intensitat. Per tant, qui busqui que TV3 sigui la televisió dels Països Catalans en aquests moments s'està equivocant, perquè realment nosaltres ni tenim l'estructura ni estem creats per fer aquest servei. Tot i que la vocació és que la gent que parli català pugui consumir TV3.

La reciprocitat de les emissions de TV3 amb Canal 9 estan ben encarades?
Jo crec que aquí la qüestió fonamental encara està per resoldre's. La pregunta és, l'Estat té intenció que en aquells territoris on es parla una mateixa llengua es puguin accedir al màxim de continguts audiovisuals? Quan l'Estat resolgui aquesta qüestió i li doni caràcter de norma, facilitant les qüestions tècniques a través del múltiplex, doncs haurem resolt el problema. Mentre no passi això, tot radica en una voluntat dels governs dels territoris de posar-se d'acord. TV3 té molta producció pròpia i aquesta arriba a aquells territoris on tenim convenis de reciprocitat. Ara, això a València és difícil, perquè no hi ha encara una voluntat política manifesta de resoldre-ho. I amb l'estat francès passa exactament el mateix. La lògica de l'enriquiment cultural portaria a pensar que no s'entén per què no hi ha un acord fàcil sobre aquesta qüestió. Per tant és una qüestió política, i mentre sigui l'Estat qui tingui la capacitat de donar les freqüències i d'administrar l'espai, estarem davant d'una situació irresolta per falta de voluntat política.

El nivell de la llengua que reben els televidents de TV3 és suficientment correcte?
No. El nivell de la llengua, en general, a Catalunya, no és el català que a tots ens agradaria que fos. Ni tan sols en els carrers i en la televisió, ni fins i tot en la premsa escrita ni les ràdios. Això té dues explicacions. Primer, l'allau de mitjans de comunicació en castellà avui a Catalunya és infinitament superior al de l'any 1983. Per tant, l'ús social del català té un impacte audiovisual amb altres llengües que no són la nostra, i que és molt més fort que abans. Això vol dir que els nostres periodistes, els nostres professionals, els nostres artistes estan treballant molt més fora, que estan parlant molt més en altres llengües, i no només en castellà, sinó també en francès, en anglès, i quan treballen en català, alguns d'ells fa temps que ja no hi treballaven. I d'altres diguem que el seu àmbit natural d'expressió i d'audició és el castellà. I això empobreix molt la qualitat de la nostra llengua. Lluitar contra això, paradoxalment, en el terreny de l'audiovisual, és més difícil ara que fa 20 anys. Malgrat que l'ús de la llengua és normal a les escoles, l'ús del castellà en la vida quotidiana és molt fort, i així la nostra capacitat de tenir una llengua més curosa disminueix. Per això la nostra feina en aquell terreny ha de ser molt més intensa.

Per a nosaltres, la llengua, és una prioritat. El nostre equip de lingüistes està reforçant els directes, hem exigit un millor nivell de la llengua a les empreses que ens donen serveis, és a dir, estem establint mesures de correcció. Però insisteixo que els joves que avui surten de la universitat i que venen a parar a les productores, veuen normal fer un ús del català que no és el que nosaltres desitjaríem per anar normalitzant un català molt més curós.

TV3 porta uns índexs d'audiència molts bons, però queden aspectes a TV3 encara per millorar...
Sí. Varem perdre lideratge fa uns quants anys i el varem recuperar quan la Rosa Marqueta es va fer càrrec dels informatius. En un informatiu sempre hi ha coses a millorar, una de les quals és el ritme audiovisual i periodístic. Estem parlant de buscar el titular de manera immediata i aprimar els contextos, buscar impacte immediat d'una notícia, i nosaltres no som aliens a aquesta realitat. Per això, moltes vegades, quedem atrapats per aquesta necessitat de ser els primers. Això vol dir que les nostres informacions podrien, de vegades, esperar 24 hores per ser millors, i no les fem esperar perquè els diaris ja les han publicades. A més, hi ha un fenomen que em preocupa especialment i que és global, em refereixo a l'interès de totes les televisions pels successos. Un interès que ve motivat per una qüestió d'audiència, de l'impacte que representa una concatenació de notícies basades en fets puntuals: assassinats, morts, accidents, etc., en els que jo crec que, com a televisió que som, encara moltes vegades anem a roda d'aquests plantejaments. En canvi, crec que els telenotícies de TV3 marquen una diferència qualitativa en la jerarquització informativa molt important respecte d'altres informatius. Crec que posem per davant allò que a la societat l'interessa. Però TV3 no obrirà mai un informatiu amb un succés. Tota la professió hauria de plantejar-se si estem convertint en notícies coses com: una declaració d'un polític pel simple fet que l'hagi feta, sense que tingui més transcendència; i un succés és notícia perquè tenim un cas d'un assassinat en un barri, ja que se'n produeixen cada dia arreu del món, i això no vol dir que hi hagi menys inseguretat. Hem donat a tot això la categoria de notícia informativa a primera portada dels informatius i això amoïna, perquè és una tendència que es pot veure molt més a la televisió i a la ràdio que no pas a la premsa.

TV3 s'aproxima a la televisió que voldria la Mònica Terribas?
La Mònica Terribas no està per fer la televisió que vol, està aquí per fer la televisió que s'ha fet sempre, que és la de servei públic de qualitat. Ara, sí que crec que la nostra televisió ha tingut una coherència que és la de no abandonar aquest concepte de servei públic. Era el que et deia abans, en el 'prime time' tenim uns continguts que responen a aquesta voluntat. TV3 no està renunciant a fer una televisió de servei públic i, a més, està competint amb productes que considera que compensen aquest continguts i que formen part d'aquest valors que volem potenciar.

Trobes a faltar fer de periodista?
Sí, totalment.

Com han funcionat els nous programes de la temporada?
'Divendres' té una franja molt difícil. Està competint amb 'Sálvame'. El programa tenia dos objectius, potenciar el talent intern a través dels dos conductors i fer territori. Això vol dir, sortir a fora, fer poble, donar veu a la gent que habitualment no en té i això té el seu ritme. Però ha anat pujant, i un programa diari necessita temps. Un altre programa, el 'Banda Ampla', té l'objectiu de ser obert a la gent, i no per escolar tertulians i opinadors. És un programa complicat i avui ja no se'n fan, on la gent no es baralla i on no hi ha un ritme trepidant i que a més duri dues hores. Està clar que no es pot comparar amb el 'Crackòvia' perquè són objectius i franges horàries diferents. Per tant, estem molt contents que un programa com 'Banda Ampla', que li dóna veu a la gent del carrer, estigui consolidant-se en la televisió pública.

Una televisió pública implica blocs electorals...
Jo com a directora i com a periodista sempre defensaré que la informació política, i de qualsevol altre ordre, no ha d'estar condicionada per raons de temps o del període en el qual estem treballant, sigui durant les eleccions o fora de les eleccions. Crec que s'ha de restablir la confiança dels polítics en els periodistes i dels periodistes en els polítics, en distanciar aquesta relació, i confiar en la feina que fa cadascú. Això contribuirà a que tots tinguem una millor perspectiva del que estem fem. Com més ens pressionem els uns als altres, més enverinem una qüestió que és fonamental: la motivació pel ciutadà respecte a la política. Penso que cronometrar-la no millora la confiança del ciutadà.

Per tant, continuarem tenint blocs electorals?
Espero que no, però no tinc cap indicador que em digui el contrari.

La directora de TV3 rep pressions del Govern i de l'oposició?
Si per pressió entens que quan anem a la comissió de control parlamentari se'ns pregunta cada mes pel pluralisme, crec que això és una mesura de pressió. Si entenem per pressió el fet que es qüestioni permanentment el pluralisme d'aquesta casa, quan el Consell Audiovisual amb les dades que diu i que avala que hi ha pluralisme a TV3, crec que lògicament cada partit, cada sindicat, cada organització, estableix la seva visió sobre el que nosaltres fem i desfem. Depèn a qui li preguntes. Segur que el Govern et dirà que no som prou independents perquè estem en mans de l'oposició, els altres diran que estem en mans d'una minoria, altres que aquí mana no sé qui,... Nosaltres intentem fer la feina de la manera més honrada que podem. Jo des d'aquest despatx mai he aixecat cap telèfon per dir si això era negre o blanc i sí per dir, escolta, deixeu-los treballar.

I què va passar amb la burla al president Montilla després del 11 de setembre. Es va demanar disculpes públiques per pressió?
No, perquè això va ser un error. És un problema de credibilitat. Si tu t'equivoques has de rectificar en el mateix pla on t'has equivocat. Nosaltres ens vam equivocar en un 'prime time'. Vam enllaçar dues peces que no havien d'anar enllaçades i vam rectificar l'error en un telenotícies del migdia de l'11 de setembre. Quan tu t'equivoques i rectifiques, després pots exigir que et deixin treballar, perquè realment nosaltres ens equivoquem molts cops. Evidentment, no a tots demanen disculpes en públic i de la mateixa manera, moltes vegades ho fem al Parlament. Segurament, si haguéssim tingut parlament l'endemà, ho hauríem fet al Parlament però ens va semblar que l'error era gros, perquè el missatge institucional d'un president ha d'anar en el seu context que és diferent del d'un gag del 'Polònia'.

El periodisme d'investigació s'ha perdut en front a les filtracions?
És molt senzill. Si a tu t'exigeixen que treguis el titular al cap d'unes hores i que vagis penjant les coses a Internet, no tens temps d'investigar. L'única cosa que pots fer és trucar per telèfon i demanar que t'ho passin. Els periodistes d'avui no tenen temps d'investigar perquè no s'inverteixen diners en deixar que els periodistes investiguin. En un entorn de precarietat laboral i de crisi econòmica, el temps que dediquem els periodistes a investigar és un luxe. Això vol dir recursos. Vol dir que no estàs treballant a contracorrent, però això cada vegada es fa menys. Però el que cada vegada es fa més és, "hem de treure ja la notícia". Això està clar que dóna resultats perquè dóna portada de diaris, titulars de ràdios i de televisió. Però, això són 'scoops'? No. Això és un mercadeig.

En un context de crisi econòmica, els sous de TV3 estan fora del mercat?
En aquesta casa els treballadors han lluitat 25 anys per tenir la protecció laboral que tenen. Sortosament la tenen, i això ha anat en benefici de la tranquil·litat amb què es fa la feina. Hem pogut fer una televisió de qualitat perquè els nostres treballadors han tingut una estabilitat laboral i un blindatge. Això avui, si ho poses en abstracte, resulta paradoxal en un context mediàtic cada vegada més precari, més externalitzat, i en una professió que pateix d'una inestabilitat permanent.

Li pregunto pel dèficit que arrossega TV3.
No, TV3 no té dèficit. TV3 té un contracte programa i el que ha passat aquest any és que davant la baixada de publicitat, que és una baixada del sector, hem fet un esforç per retallar despeses i menjar-nos una part d'aquest dèficit publicitari. Però TV3 va per contractes programa, per tant no acumula dèficits. Això vol dir que tens tants recursos, que fas un pressupost que has de complir. Aleshores, no hi ha dèficit possible. Si no arribes a cobrir aquell pressupost, hauràs de finançar el que no has pogut assumir. Les empreses, davant la crisi econòmica, han reaccionat com han pogut. Algunes empreses han resolt la davallada amb reestructuració laboral, d'altres han hagut de deixar de fer contingut i nosaltres no hem volgut deixar de fer el servei públic que fem, per tant, hem reajustat d'un altra manera. Però, a la llarga implica que l'any que ve tindrem menys recursos.

I com veus la supressió de la publicitat de la televisió estatal?
No crec que la solució del model audiovisual públic espanyol sigui treure-li la publicitat. Crec que el servei públic a Espanya estava molt mal regulat. És a dir, les llicències de la televisió privada responen a una llei que determina que les televisions privades responen a un servei públic que mai se'ls ha exigit, i per tant se les ha deixades volar dins del mercat sense cap tipus de regulació, sense cap tipus de control i, a més, renovant les llicències i incomplint alguns paràmetres fonamentals com pot ser el respecte a les franges protegides. Aleshores, la solució no és dir-li al servei públic que, de cop, només es dediqui a fer política i que no faci esport, que no faci cinema, i que a sobre no tingui anuncis. Crec que la clau està en tenir un sistema audiovisual equilibrat on realment el servei públic també en sigui i on l'explotació de les llicències privades, d'alguna manera vetllades per un organisme, que es crearà amb la nova llei, respongui realment als objectius mínims de respecte a la comunicació audiovisual. Però tampoc crec que la publicitat vagi a parar a les televisions privades i no crec que es resolgui traient la publicitat.