cultura

Crítica

teatre

Humor, deliri i fam

Daniïl Kharms és un misteri per a nosaltres, un misteri més potent, si pot ser, després de l'espectacle que ens va oferir La Planeta dissabte i diumenge. Partint dels diaris personals, la correspondència i alguns dels petits relats que escrigué, Joan Carles Bellviure compon una dramatúrgia basada en dues mirades paral·leles: el sorprenent món literari de l'escriptor i la seva desgraciada vida, que l'obligà a recloure's. Són mons que no sé si funcionen gaire bé plegats; l'encreuament obliga l'espectacle a uns espais temporals i silencis que proporcionen una certa mecànica d'automatismes i repeticions distants. Cert que un pot quedar-se amb una de les parts, la vital o la literària, però també aquí sembla haver-hi un desequilibri: l'una és tan dura i esquinçadora que el regust de l'altra, delirant i surrealista i, a pics, divertidíssima, pareix fins i tot grotesca. I és que la vida de Kharms és impensable: és un personatge que vesteix com un dandi, exhibint un comportament públic decadent i allunyat de tota lògica, malviu de fer contes per a nens i funda el grup d'avantguarda col·lectiva OBERIU (unió d'art real); alhora compon versos antiracionals i promou representacions teatrals no lineals, fins que Stalin el fa tancar en un psiquiàtric a Leningrad per deixar-lo morir, probablement de fam i fred, el febrer del 1942, als 37 anys.

La posada en escena recorda la misèria d'un pis soviètic descrostat, anys vint o trenta, mig empaperat i de colors apagats, verds i blancs bruts, que perpetuen la imatge opressiva del règim i de la fam. Hi trobareu un armari, un rellotge clavat a la paret, un sofà a la part dreta i un bagul a l'esquerra, al cim del qual hi reposen dues maletes, objectes tots que prenen vida quan dels seus interiors en sorgeixen les criatures al·lucinatòries de Kharms. Aquest resta en escena animat per un titella impressionant i magnífic que treballa a l'escriptori. De la seva ment delirant prenen moviment les divertides i delirants joguines humanes. No hi ha una narrativitat lineal; l'acció prové de petits esbossos tibats i de caire surrealista, que desencadenen un absurd audaç i sorprenent, a cops divertidíssim, però que, a mesura que la cosa avança, pren un baticor repetitiu i mecanitzat, sense matisos, bufonesc i de xarada contínua que esgota una mica. Buits i silencis s'omplen així d'una gestualitat un punt tosca i robotitzada que, per bé que mostra la sovietització del moment vital de l'escriptor, resta eficàcia escènica.

Difícil i admirable gest, el de la companyia Produccions del Mar, en afrontar, de manera honesta i valenta, aquest repte dificilíssim. El resultat, per bé que pugui ser un xic irregular, és del tot recomanable, amb moments fantàstics i excel·lents. A més, l'espectacle conté un mèrit gran: descobrir i exhibir l'abrusadora fascinació que pot generar el deliri humorístic de Daniïl Kharms.

Camarada K
Direcció: J.C. Bellviure.
Intèrprets: Sergi Baos, Joan M. Vadell i Margalida Grimalt.
La Planeta, 26 de setembre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CÒMIC

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant

festival

A Morella reflexionen sobre el poder dels algoritmes

Morella
cinema

Kristen Stewart protagonitzarà la nova pel·lícula d’Albert Serra

barcelona

L’Elèctrica Dharma, Quimi Portet i Mishima, al primer festival Intrèpid

riudellots de la selva

La Fira Modernista reviu la vida al voltant de la indústria tèxtil

TERRASSA
música, teatre i humor

Joel Díaz obre avui el festival Límbic a Santa Coloma de Gramenet

santa coloma de gramenet
LLIBRES
LLIBRES

Les setenes jornades Transversal se sumen al centenari de la mort d’Àngel Guimerà

el vendrell

L'art català desaparegut

Barcelona