cultura

Com construir una casa en un caixer

Una instal·lació interactiva en què un projector connectat a un ordinador detecta la llum d'una espelma, que el visitant prèviament ha encès i deixat al terra en un espai de la sala. A continuació, al voltant de la flama i als peus de l'espectador es comencen a crear imatges brillants de la llum semblants a les d'un nucli urbà vist des de l'aire, a la nit.

El projector capta els moviments de la flama i les seves expansions i crea una xarxa d'estructures urbanes sorprenents. De fons, se senten sons electrònics coordinats amb els moviments de les carreteres de llum. Si s'instal·la una segona espelma en un altre espai del terra el procés es torna a reiniciar i fins i tot pot fer la sensació de tenir les estructures humanes de dues ciutats interconnectades entre elles. Aquesta obra, Sedimentant patrons, de Quelic Berga, és una de les guanyadores del premi Fundació Fita del festival Vad de vídeo i arts digitals que es pot veure fins dissabte vinent a la Casa de Cultura de Girona. L'altre treball guardonat amb el premi Fita (per a projectes gironins), There's no place like home, es mostra més crític amb la societat. En un minidecorat que representa la paret d'una sala d'estar s'han emmagatzemat tot un seguit d'objectes recollits a les escombraries: des d'una bicicleta a un mapa del món de fa anys, passant per llibres vells i joguines antigues, fins a dos sofàs instal·lats davant d'un televisor on es veuen les imatges dels autors arreplegant objectes del carrer. El vídeo mostra el trasllat a un caixer automàtic dels trastos recopilats, amb el so de fons dels comentaris de les persones que presenciaven l'acte. Tot plegat pretén qüestionar el paper dels bancs durant la crisi. Segons els autors anònims del projecte, les entitats financeres s'han quedat els habitatges de gent que no els podia pagar, i per això van pensar a moblar el banc amb els trastos recollits, per crear una casa al seu interior. Un altre projecte destacat és Ser en el desésser, de Roser Bover, unes imatges d'un home gran que fan al·lusió al trajecte vital i a l'imaginari interior de l'ésser i sobre les quals el poeta Roger Costa-Pau desplega alguns poemes.

En total, en la vuitena edició del Vad es projecten 31 vídeos monocanals i 3 instal·lacions. Entre els quals hi ha les obres dels guanyadors del premi Metrópolis: Javier Ideami, Debilorithmicos (Joan Guasch), Vicent Gisbert, Avelino Sala i Gerard Freixa. Tot i que enguany no té secció internacional, el festival mostra obres d'artistes estrangers, com ara As inside as the eye can see, de Casilda Sánchez (EUA), que presenta dos ulls que intenten veure's l'un a l'altre el més a prop possible; una situació que porta a un absurd, ja que només allunyant-se una mica els seria possible mirar-se. És la imatge que reben els visitants del 8è Vad a la sala d'exposicions de la Casa de Cultura: una bona mostra del que passa avui en el món de la creació digital.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.