cultura

La contra

Juanjo Rovira, ‘homo viator'

Talment com Moncada per Mequinensa, Serés i Ibarz pel Cinca i Carranza per la ribera ebrenca, Rovira rescata la humaníssima lentitud del temps i la mirada del seu Maestrat natal

Un dia de l'estiu de 1997 m'esperava a l'estació de trens de l'Aldea (Baix Ebre) un home a qui encara no coneixia i que presentava a La Barraca el seu llibre Duna Delta. Era Joan Josep Rovira Climent (Cinctorres, els Ports de Morella, 1947), de qui vaig anar sabent que tenia una densa biografia humana, viatgera i intel·lectual.

L'amic no s'hi va posar per poc: llicenciat en filosofia per la Universitat Gregoriana de Roma i la Ramon Llull de Barcelona, i en teologia per la Universitat de Barcelona. Abans, al Seminari de Tortosa, féu els cursos corresponents per esdevenir sacerdot, per la qual cosa llatí, grec i altres llengües, sobretot l'alemany, que domina, van esdevenir familiars, fins al punt de donar classes.

Secularitzat, però plenament inserit en la nova espiritualitat, austera i intensa, dels temps moderns, Rovira passeja la seva essència d'homo viator (home viatger) arreu on va i va a molts llocs, disposat a ser un cor vagabund, com titula un altre dels seus llibres (Ed. Columna, 1994), en què, per sota dels seus cels natals, camina a peu i pensa en Heidegger, el filòsof alemany de l'ésser i el temps, que segur que també filosofava caminant per la Selva Negra germànica.

I bé: Rovira Climent –que, des de Tortosa, va fundar l'editorial Cinctorres (en honor al nom del seu poble), que coneix les estances vaticanes, que va organitzar i fer la Volta en Carro als Països Catalans i que ha biografiat Panxampla i el fundador del Circ Raluy– ara recull en llibrets molt manejables –talment breviaris d'hores– totes les seves aventures pels camins de la terra i pels camins del pensament. Són la sèrie Homo viator, de la qual ha publicat fins ara dos volums: el primer, El temps i la mirada, i el segon, Històries de maquis als Ports de Morella, que es poden trobar a Cinctorres Club (www.5torresclub.com), amb seu a Tortosa.

Haig de dir, de seguida, que es tracta d'una prosa molt ben tallada, fruit d'un solatge proveït, justament, de l'art del pas del temps i de saber mirar, per poder veure alguna cosa més enllà i fora del carrusel de vanitats audiovisuals amb què ens torturen el cervell individual i col·lectiu. Perquè “qui no és poeta, no és home”, ens tira per la cara aquest homenot poeta, el qual, com a tal, no creu en les fronteres, “perquè em vaig criar entre animals”.

Aquestes seves obres –talment com les anteriors Terra Màtria (2003) i l'encara inèdita L'Estat, un mite innecessari– traspuen la reconnexió home-cultura-terra que ha aconseguit fer, gràcies justament a allunyar-se dels cercles acadèmics, on l'abstracció mental masturbatòria s'eleva tant com l'escassa consistència del que és dit.

Talment com Moncada per Mequinensa, Serés i Ibarz pel Cinca i Carranza per la ribera ebrenca, Rovira rescata la humaníssima lentitud del temps, la mirada i l'espai del seu Maestrat natal. Una obra plena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MÚSIC

L’encanteri ‘pop’ de Lana del Rey triomfa al Primavera Sound

BARCELONA
COMUNICACIÓ

El lleidatà Lluís s’imposa per sorpresa en la final del concurs ‘Eufòria’

BARCELONA
Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona
Cultura

La Patum Infantil omple de balls i salts la plaça de Sant Pere

Berga

L’Escola de Teatre La Diana estrena ‘Un Dios salvaje’ a El Canal

Salt