cultura

Quadern de teatre

La cinquena edició del T6 ha atret més públic que mai amb uns treballs amb companyia pròpia i uns resultats artístics prou meritoris

Del Facebook al Twitter

El T6 ha atret molt públic: la mitjana de tots els títols és del 87,23%, un èxit escandalós per ser un cartell de risc

Els van bate­jar com a la gene­ració Face­book, un nom que sem­blava modern i que ara, només dos anys després, ja sem­bla caduc: avança l'interès per les piu­la­des del Twit­ter i, més pru­dent, la gent pre­fe­reix par­lar ara de xar­xes soci­als. Què ha ofert aquesta collita? Cal dir que dels sis autors, dos (Riera i Miró) han fet un camí més inde­pen­dent.

Excepte M de mor­tal, pro­ba­ble­ment per ser el que va tenir menys temps a ser ambiciós, han gau­dit d'unes ocu­pa­ci­ons que es mouen entre el 80 i el 97%. Unes xifres escan­da­lo­ses per a un pro­grama de risc.

Car­les Mallol

El mateix autor parla d'opor­tu­ni­tat des­a­pro­fi­tada. A M de mor­tal refle­xi­ona sobre la desgràcia de la pare­lla d'un heroi immor­tal. El des­encís per­so­nal és tan gran que la seva vida fami­liar fra­cassa estre­pi­to­sa­ment. Els que havien estat els seus pun­tals de segu­re­tat aca­ben con­ver­tint-se en els ene­mics, l'amor passa a odi. Mallol va cosir una trama fan­ta­si­osa ori­gi­nal però no va donar prou gruix als per­so­nat­ges i la peça es des­feia lacònica­ment.

Marta Buc­haca

A mi no em diguis amor també juga una rea­li­tat fictícia (un estat obliga les famílies que diuen que s'esti­men a con­fi­nar-se als garat­ges). Buc­haca es treu del bar­ret un engra­natge escènic que dóna més pro­fun­di­tat a l'acció (amb un flash­back reve­la­dor) i la comèdia cobra un sen­tit nou. La mateixa rèplica cobra un sen­tit nou.

Pere Riera

Anava de tapat i és el que ja ha fet al salt al tea­tre comer­cial. Lluny de Nuuk sem­blava una història més d'una família benes­tant amb unes misèries insig­ni­fi­cants. Però Riera des­arma la família, reforça les enve­ges i ambi­ci­ons i trans­forma la víctima en botxí. L'èxit l'ha dut a la Villar­roel a tri­om­far amb Des­clas­si­fi­cats aquesta tem­po­rada.

Cris­tina Cle­mente

L'autora s'atre­veix a ata­car un tema tan popu­lar com, apa­rent­ment, prim de con­flicte: la tra­dició d'enga­la­nar car­rers al barri de Gràcia: Vim­bodí vs. Praga, més enllà de l'anècdota de les càpsu­les Nes­presso (que dóna pro­xi­mi­tat i rea­lisme al tre­ball de les comis­si­ons de fes­tes), troba raons ama­ga­des que fan ser egois­tes als per­so­nat­ges. A sobre, inventa un for­mat rever­si­ble (els autors doblen amb papers antagònics); engi­nyosa dra­matúrgia.

Josep Maria Miró

Ha estat l'autor més per­se­guit pels mit­jans de comu­ni­cació, sense pre­ten­dre-ho. Gang bang ja va sem­blar que seria carn de canó mediàtica per vin­cu­lar un espai d'inter­canvi de sexe gai amb la visita del papa a la Sagrada Família. Pro­ba­ble­ment, la volun­tat de fer pre­val­dre el text ori­gi­nal, que ningú s'auto­cen­surés (com no ho va fer el TNC ni tam­poc Cul­tura, tot i que ho van inten­tar asso­ci­a­ci­ons reli­gi­o­ses), va fer que no s'atrevís a con­fron­tar el text. La peça cau i, per desgràcia de l'autor, li supo­sarà un esvo­ranc difícil de sal­var. Tot i així, cal feli­ci­tar-lo per la valen­tia de fer una obra gens ama­ble, quan ha tin­gut l'ocasió de fer un lluïment aco­mo­da­tici.

Jordi Casa­no­vas

És el dra­ma­turg més con­so­li­dat. Casa­no­vas s'ha atre­vit a fer una peça de grans dimen­si­ons, amb un repar­ti­ment ampli, una obra molt ben cons­truïda en què es pre­sen­ten dues històries paral·leles: l'una al suburbi d'una gran ciu­tat, l'altra als Piri­neus. Una his­to­ria cata­lana mou també els espec­ta­dors a escena. Pot­ser el fil ini­cial de la iden­ti­tat cata­lana resta ama­gat, però és indub­ta­ble que la peça atrapa des del prin­cipi. L'autor, que ha patit el salt a la sala comer­cial, demos­tra la capa­ci­tat de fer una obra ambi­ci­osa, de gran for­mat. La Tallers se li fa petita.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.