Cultura

motel

Barstow

‘The business of life'

Com sempre, la ment ha anat allà on les passes l'han portada. Sóc al 37 de la Rue Bûcherie, on la riba del Sena es vesteix d'estudiant d'intel·ligència oberta, mirada encesa i paraula revoltada. La vagabunderia m'ha portat fins la Shakespeare & Company, perquè passejar de nit i sense rumb excita el pensament. El mateix George Whitman va ser un rodamón de la vida i del coneixement; l'hospitalitat dels maies del Yucatán el van fer creure en les persones i París el va empènyer a crear una utopia socialista camuflada de llibreria. Allen Ginsberg, Henry Miller o Terry Craven, el dependent de la llibreria, van ser alguns dels prop de cinquanta mil vagabunds a qui George Whitman va acollir durant seixanta anys entre les parets atapeïdes de llibres fins al sostre de casa seva; probablement la llibreria més famosa del món.

Whitman va obrir l'any 1951 la llibreria Le Mistral, però l'any 1962 va decidir canviar-li el nom pel de Shakespeare & Company, decidit a continuar el llegat de Sylvia Beach, la fundadora de l'establiment que va publicar per primera vegada l'Ulisses, de James Joyce, l'any 1919. Fins i tot va posar a la seva filla Sylvia Beach de nom.

Ara la botiga és tancada, són quarts d'onze de la nit; una foto del seu fundador amb les dates del naixement i de la mort (12 de desembre del 1913 - 14 de desembre del 2011) i la llegenda “the business of books is the business of life”, acullen nombrosos rams de flors i missatges anònims d'homenatge a aquest Quixot del barri llatí (així li deien els estudiants de la Sorbona) que des de fa uns dies reposa per sempre a Père Lachaise. El llibre de la seva vida continua enllà de la seva existència. La seva filla obre cada matí les portes de la llibreria, qualsevol persona arribada de vés a saber on hi és benvinguda, la memòria activista del seu fundador impregna cada volum de les lleixes. Creia fermament en la força de la literatura per canviar el món i ho portava a la pràctica cada dia dels seus 98 anys de vida. Potser Mikhaïl Gorbatxov ha entès ara el significat profund de la carta que Whitman li va enviar: li demanava un vaixell de l'obsoleta marina soviètica per crear-hi una universitat flotant i una llibreria en totes les llengües del món.

Aquests somnis són els que empenyen la ment amb una força insubornable cap a fites poderoses, extravagants i magnífiques. Mai no és tard.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Arquitectura de vida

barcelona

El penúltim comiat

Barcelona

Toni Beiro dedica una cançó a les ‘Heroïnes’ del FC Barcelona femení

GIRONA

Un film sobre psicoteràpia, al Bòlit de Girona

Girona

L’artista Laura Bergillos explora el fil entre la vida i la mort

Sarrià de Ter

La Perla29 recupera un conte humanista de Zweig

BARCELONA

Garriga veu “ben encaminat” el pressupost de Cultura per arribar al 2%

Barcelona

J.M. Espinàs, penúltim comiat

Barcelona

Ferran Torrent presenta una trama de falsificadors

Barcelona