L'hora de Scorsese
Arriba als nostres cinemes ‘La invención de Hugo', la primera incursió del director en el cinema familiar i en 3D. La matinada de dilluns aspirarà a 11 Oscar
Homenatge als pioners que, com Scorsese, creien que cine
i màgia tenien molt a veure
La curiositat innata, la passió desmesurada i l'entusiasme inesgotable de Martin Scorsese el converteixen en un dels cineastes més destacats de la seva generació. I no és poca cosa: els directors del Nou Hollywood, entre els quals es compten Steven Spielberg, George Lucas, Brian de Palma, Peter Bogdanovich, William Friedkin..., van ser capaços de transformar el cinema de dalt a baix. Però la majoria no han pogut mantenir-se al cim en un entorn tan exigent, competitiu i canviant com Hollywood. Potser Spielberg, i pocs més. Altres talents han estat arraconats lentament (Friedkin, Bogdanovich...) o hi ha qui es dedica a clonar eternament el que li va donar glòria (George Lucas, de nou aquí amb... Star wars, ara en 3D).
No és el cas de Scorsese, un geni incombustible que ha sabut mantenir-se en el punt àlgid amb pel·lícules d'impacte espaiades en les tres dècades posteriors a la seva eclosió: Toro Salvatge (1980), El color del diner (1986), Un dels nostres (1991), Casino (1995), Infiltrats (2006)... Després de 45 anys i 30 llargmetratges –en què abunden els policies corruptes, els gàngsters da baixa estofa i diverses modalitats de personatge torturat–, la seva darrera genialitat ha estat passar-se al cinema infantil o familiar i convertir-se gairebé en profeta del 3D, format amb què amenaça de fer totes les pel·lícules a partir d'ara. Cap dels dos plantejaments ha estat un obstacle perquè, la nit de diumenge a dilluns que ve, Martin Scorsese es planti a la gala dels Oscar en la pole position, amb onze nominacions.
Scorsese va quedar captivat per La invenció de l'Hugo Cabret, una bella novel·la escrita i il·lustrada per Brian Selznick. El protagonista és un nen orfe que malviu en una estació de trens del París del 1931, obsessionat per resoldre un enigma sobre el seu pare que té a veure amb el cineasta Georges Méliès. La posada en escena recrea de manera fidel i brillant el món descrit i dibuixat per la novel·la, amb ecos de Dickens, i aprofita molt bé la tecnologia 3D. A diferència de films refregits amb la paella estereoscòpica com La amenaza fantasma o El rey león, La invención de Hugo està concebut des de l'origen i desplegat a cada fase de producció en 3D. Una eina tecnològica moderna amb què Martin Scorsese, que sempre s'ha distingit en la lluita per conservar el patrimoni cinematogràfic, fa un cant d'amor al cinema i als seus pioners. A uns homes que, com ell, fa més de cent anys ja van entendre que aquest art tenia a veure, i molt, amb la màgia.
