La fotografia a la Barcelona de la Transició

El Macba recupera la feina feta pel Centre Internacional de la Fotografia de Barcelona (CIFB) a través d'una recerca documental de Cristina Zelich i Jorge Ribalta. És aquell impuls generacional que s'imposa des del sector privat en els dies de la Transició, quan encara hi ha un buit institucional i el país es desperta de la dictadura. Entre el 1978 i el 1983, impulsat per Albert Guspi (1943-1985), neix aquest centre al carrer de l'Aurora, al cor del Raval, amb una intenció pedagògica i de difusió de la fotografia, del món de la imatge i del cinema. Tallers de formació, projeccions de cinema i documentals marquen un cicle fundacional de l'espai que la fotografia prendrà als anys vuitanta, abans de la primera Primavera Fotogràfica de 1982.

S'intenta llegir fotogràficament la ciutat i els barris, la seva vida quotidiana. La fotografia esdevé una eina d'observació d'una Barcelona que s'esllangueix al final de la dictadura i que aviat es transformarà. El món de la imatge té futur, creixen les cooperatives de cinema i vídeo, tothom s'organitza solidàriament per rebre la democràcia. La iniciativa del CIFB es projecta també en la creació de la galeria Spectrum, més endavant amb el suport de Canon, que la fa possible. S'hi afegeixen els tres números de la revista Imatge el 1979 i l'experiència esdevé una plataforma per donar a conèixer fotògrafs que s'abocaven al reportatge per orientar la fotografia documental en un sentit diferent de com és usada en la cultura de masses.

El CIFB, amb els seus tallers, biblioteca i espai de reflexió, va aconseguir sedimentar uns estrats per a la fotografia. S'inaugurà el 4 d'octubre del 1978 amb una exposició d'Agustí Centelles. Això ja ho diu tot pel que fa als seus interessos. Anna Boyé, Pep Cunties, Jordi Pol, Jordi Sarrà, Eduardo Subías, Xavier Martí Alavedra, Lucho Poirot, Enric Aguilera, entre altres, veuen per primer cop reconeguda la seva aposta en aquesta exposició que acull el Macba fins al 20 de maig.