Déu no agafa el telèfon

Sant Pau tenia més por d'un filòsof que d'una dona intel·ligent. Ben pensat, el paroxisme hauria estat per a ell trobar-se Hannah Arendt... Sant Pau era grec però combatia el pensament dels seus avantpassats. El seu fabulós projecte no aguantava ni un round a l'àgora. I millor així, perquè quan els cristians es volien posar a jugar amb la pilota dels grans, la penjaven. De la barreja de Plató i l'eucaristia, va sortir la Santíssima Trinitat. Amb això ja està tot dit.

El Sunset Limited és un text de Cormac McCarthy (Rhode Island, 1933) escrit entre No és país per a vells (2005) i La carretera (2007). Aquest text va donar lloc a un fantàstic duel interpretatiu entre Tommy Lee Jones i Samuel L.Jackson en una pel·lícula que va dirigir el primer. És un text teatralitzat escrit per un autor que es compara ell mateix amb els grans (Homer, Shakespeare, Faulkner, Melville...). Es compara i pot fer-ho. Si en dubtes, llegeix-te Meridià de sang, un llibre fora de temps i d'espai, gairebé inhumà, que deixa El cor de les tenebres, de Conrad, a l'altura de cançó de bressol.

El Sunset Limited és un relat parit en forma de diàleg entre dos personatges, en una sola escena i un sol escenari. Les fuetades marca de la casa McCarthy s'estableixen entre negre i blanc. El primer ha evitat el suïcidi al segon. El primer és un negre que ha viscut una mala vida dins i fora de la presó, fins que sent la veu de Jesús. El segon és un professor misantrop i solitari que vol morir. El conflicte és entre fe i raó. La impossibilitat d'entendre's, d'arribar a un punt d'acord que no suposi la derrota de cap dels dos. El silenci de Déu.

Les paraules de McCarthy tenen força per elles mateixes i el conflicte està més ben resolt que plantejat. A vegades el text té el punt feble en les seves virtuts. Que el llibre sembli un sonall. El soroll agrada però el contingut trontolla, no es deixa veure de tant grandiloqüent que ens resulta.

Negre i blanc es mostren encuriosits l'un per l'altre i acaben units i deslligats per sempre més. Un vol salvar l'altre. L'altre no vol ser salvat. Un vol creure que més enllà hi ha més. L'altre anhela que a la foscor només hi hagi no-res. I al final, un acaba trucant a Déu, i Déu, doncs això: no agafa el telèfon.