cultura

Juvenil

Andreu Sotorra

El camell entra a la cassola

Qui conegui l'extensa i diversa obra literària de Rafael Vallbona (Barcelona, 1960) ja sap que una de les seves flaques són els viatges i el reflex que en fa en alguns o gairebé tots els seus llibres. La novel·la Camins damunt les dunes no només no se n'escapa sinó que, en certs passatges, té un regust d'autèntica guia de viatges, malgrat que el terme no acabi d'agradar a l'autor. Una guia de viatges, però, matisada per la mirada poètica, la descripció a partir dels sentits i la comprensió de l'empremta humana.

Una de les escapades més repetides de l'autor, sense pretendre fer cap ral·li, ha estat al Sàhara Occidental, sembla que en alguna ocasió fins i tot en bicicleta, una altra de les seves afeccions gens amagades. Això li ha permès conèixer de primera mà la cultura amaziga.

I la novel·la es repenja sobretot en la divulgació als joves lectors d'aquesta cultura, una població oriünda del Magrib que va ser empesa pels àrabs cap a les muntanyes del Rif i cap al sud del Sàhara. Un dels seus trets diferencials és la llengua. I la confusió ètnica amb berber és un tòpic freqüent, quan en realitat es tracta d'una mena de pejoratiu acostat al bàrbar i guanyat a pols per la seva rebel·lia a desaparèixer.

Tot és possible, amb esforç

Per això, la novel·la obre i tanca, en el pròleg i l'epíleg, amb una expressió que necessita traducció simultània: “A poc a poc, el camell entra a la cassola.” Una mena de refrany que en català podria ser: “De més verdes en maduren”, és a dir, que tot és possible amb esforç i tossuderia.

La trama de Camins damunt les dunes barreja el jove Eddy, el fill d'una actriu nord-americana de telenovel·la, separada, que està rodant uns episodis d'una sèrie al Marroc, amb l'amistat que es forja al desert entre ell i un jove amazic. Viatge, doncs, iniciàtic, per canviar la vida del jove protagonista nord-americà que, en un món de ningú –amb el pare allà i la mare aquí, però com si no hi fos– intenta trobar la seva llibertat per trobar-se ell mateix.

En una novel·la dins de la novel·la, l'autor explica la història d'Eddy, la seva aventura, en la veu d'un altre personatge que busca també el seu lloc de fugida a través del viatge i que decideix anar als mateixos llocs que li explica a internet un aspirant a documentalista, el jove Eddy, que ha penjat el resultat dels seus enregistraments en vídeo del desert a YouTube.

Novel·la dins de la novel·la, i encara, rondalles dins la doble novel·la, amb la incursió d'històries breus paral·leles relacionades amb alguns paisatges, comunitats o personatges que Eddy ha trobat en el viatge.

Aquesta barreja d'elements crea un clima de lectura atractiu que fa que l'autor no caigui en la temptació d'escriure una típica novel·la de mala relació entre fill adolescent i mare separada atabalada per la feina, o una novel·la sobre l'aventura juvenil d'un viatge a l'Àfrica, sinó un document de la inquietud de l'ésser humà del segle XXI que cerca l'essència en els orígens... sempre a través de l'ull d'objectiu viatger d'una Handycam professional, és clar.

Camins damunt les dunes Autor: Rafael Vallbona Editorial: La Galera Barcelona, 2012 Pàgines: 166 Preu: 14,90 euros A partir de 14 anys


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.