cultura

DAVID SUMMERS

CANTANT DELS HOMBRES G, QUE DEMÀ SERAN A CAP ROIG

“Ara tots els polítics em semblen igual d'inútils”

Els autors de ‘Venezia', ‘Marta tiene un marcapasos' i ‘Devuélveme a mi chica' presenten demà a Cap Roig el seu 12è disc, ‘En la playa'

Hombres G, tot uns clàssics del pop-rock espanyol dels anys vuitanta, renascuts en el tercer mil·lenni, actuaran demà al Festival de Cap Roig (22 h, 20 a 60 euros), dins la gira del seu dotzè disc, En la playa, un disc gravat en un hotel de Cadis, amb amics com ara Miguel Bosé, Ana Torroja, Dani Martín, Álvaro Urquijo, Pereza, etc. David Summers parla per telèfon des d'aquest mateix hotel.

Vau tornar després d'un parèntesi de 10 anys i ja heu gravat cinc discos en aquesta nova etapa.
Sí, ja hem fet dotze discos, gairebé com els Beatles [riu].
Però ja els guanyeu en anys. La vostra carrera en dues etapes sembla un pla molt ben dissenyat...
No, mai no hem fet plans, ni en els anys 80 ni ara. En la vida no es poden fer plans, ni en el terreny personal ni en el professional. La carrera d'un artista va succeint i és com una foguera que has d'anar alimentant per mantenir el foc viu.
Per tant, no parlem del futur?
Mai no fem cap previsió per a més d'un any i, per tant, no puc dir si continuarem junts o no, però ara mateix ho portem molt bé físicament i tenim il·lusió, així que veig força lluny un possible final. Ara mateix, ja tenim 9 o 10 temes nous, un espectacle musical basat en les nostres cançons que voldríem estrenar per Nadal del 2013, coincidint amb el 30è aniversari del grup, i també farem una gira pels Estats Units el novembre vinent.
Sempre us ha tractat molt bé el públic americà.
De fet, gairebé tots els anys que vaig estar tocant en solitari fora del grup els vaig passar a Amèrica, obrint nous mercats i mantenint la flama encesa. I l'any vinent, amb la pujada de l'IVA, crec que encara anirem més sovint a tocar a Amèrica.
La pujada de l'IVA serà letal per a la música i la cultura?
Sí, però el nostre gremi ja estava molt fotut abans de la crisi. Als músics mai no ens ajuda ningú: ens juguem els nostres diners, sense rebre subvencions com altres artistes, i a sobre ens deixen sols davant de la pirateria. Que no s'apugi l'IVA dels toros i sí el de la música i la cultura em sembla indignant. Sempre he passat absolutament de tots els polítics i ara encara més, perquè tots em semblen igual d'inútils.
Amb tants èxits ha de ser difícil fer un repertori en directe, no?
Sí i cada vegada ho és més, perquè hi ha molts temes antics que no pots treure i uns quants temes nous que ja són molt populars. Els nostres concerts duren dues hores i deu i la intensitat no baixa mai. Però volem estar aquí com un grup actiu que no viu dels èxits passats.
Quin és el secret per estar junts després de 30 anys?
Som molt bons amics des que teníem 12 o 13 anys. Més que amics som una família, i de fet quan ens vam separar no va ser perquè hi hagués cap problema entre nosaltres, sinó perquè estàvem cansats. Jo també fa 30 anys que estic amb la meva dona, així que suposo que tinc facilitat per a les relacions llargues.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
DANSA

El Mercat de les Flors reforça vincles enmig de les reformes

BARCELONA
Estrenes de cinema

Zombis amb zeta de zen

Barcelona
comunicació

El Punt Avui proposa un estiu farcit d’entrevistes i festivals

girona
Michel Franco
Director de cinema

“La manca de substància s’intenta tapar amb diners”

Barcelona

L’Ideal estrenarà l’exposició ‘Jules Verne 200’ al setembre amb tecnologia d’última generació

Barcelona
cultura

Mariscal presenta el seu càntir “ondulat” per l’Argilà d’Argentona

Argentona
Literatura

‘Callahan’ Ruiz es treu la màscara a ‘Insània’ per a narrar pors i traumes que el turmenten

Girona
lliurament

Albert Jané rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Barcelona
Jordi Galli
Escriptor

“El procés d’escriure és un viatge, també, una ruta diferent de la que vam recórrer”

Barcelona