Sense cultura

DE. CARA. A. LA. GALERIA

maria palau

Embruix artístic

L'art actual ha entrat als Encants Nous. La Galeria Encantada hi ocupa un local d'11 metres quadrats

En un lloc encantat, hi pot passar qualsevol cosa. En una galeria encantada, l'embruix artístic està assegurat. Potser és massa silenciosa, fins i tot un punt fantasiosa, però no dubtin gens ni mica que en el món de l'art hi ha una senyora revolució en dansa. S'estan gestant coses noves, coses que conviden a imaginar un futur molt diferent, amb un nou sentit i amb una nova sensibilitat. Que parlem d'imaginació? Doncs, som-hi! Algú s'imagina els Encants Nous atapeïts de galeries d'art i de tallers d'artistes que insuflen vida, mooolta vida, al seu laberint de botiguetes ràncies i decadents? Ara mateix, efectivament, pertany al terreny de la imaginació, però el primer pas, sempre el més difícil, ja l'ha fet algú i ha creat notables expectatives (simbòlic, però té patrocinador: Estrella Damm). Aquest algú són Patricia Carrasco i Pedro Galván. La seva Galeria Encantada ocupa els onze metres quadrats (a primer cop d'ull, semblen una mica menys) del local 45 del passadís B dels Encants Nous. Trobar-lo és tota una odissea.

Encara hi ha el rètol de l'antic negoci, Géneros de punto. Novedades. Anna Mari, que és qui els ha llogat el local (a molt bon preu, per cert) perquè s'ha jubilat. Això sí, no ha entès res de res del que hi volen fer Carrasco i Galván. Ni l'Anna Mari ni els altres botiguers veïns seus dels Encants Nous, que encara ara no s'han recuperat del xoc del dia de la inauguració de la galeria, fa tot just un parell de setmanes. Més de 150 persones van omplir els estrets passadissos del centre, perquè òbviament dins de La Galeria Encantada amb prou feines n'hi caben 5, de persones.

El vell rètol aporta un toc melancòlic que els dos responsables de la galeria volen mantenir, però estan pendents d'estrenar retolació pròpia quan l'artista Keis els empastifi la persiana, no menys rònega. Keis és el primer artista que exposa a La Galeria Encantada, i en vindran altres del mateix gust que tenen Carrasco i Galván. El criteri de selecció serà aquest, clar: “els artistes que ens encantin”. La galeria no té cap horari d'obertura al públic, s'hi entra amb cita prèvia (el telèfon de Patricia: 635388311; de Pedro: 616493623) i es mobilitza el personal amb esdeveniments diversos cada quinze dies i molt entusiasme a les xarxes socials. “Si no fas res motivador, la gent no entra a cap galeria”, sap prou bé Carrasco per la seva experiència. S'imaginen ara els Encants Nous reconvertits en un nou pulmó artístic de la ciutat?

Vermut
Problema: els Encants Nous tanquen a dos quarts de nou del vespre. Impossible, doncs, fer-hi les inauguracions els dijous. Solució: es fan els dissabtes al matí amb un bon vermut de companyia.

“Comprar art és defensar ideals”

Miró o Picasso?
Miró (respon Patricia Carrasco).

Un segle de la història de l'art? El XXI.

Un poeta? Kavafis.

Un músic? Chet Baker.

La seva obra d'art més estimada? ‘Untitled (perfect lovers)', de González Torres.

Una ciutat que representa l'art?
En el segle XXI, totes i cap!

Una obra que mai es vendria? Qualsevol que haguéssim comprat abans, cada obra que afegim al nostre fons/col·lecció ve d'una reflexió prèvia.

L'art s'ha de subvencionar? En part sí.

Per què la gent hauria de comprar art?

Per responsabilitat, per afegir valor, per defensar ideals, per fer més

gran la cultura.

Com seria el món sense l'art?

Un món on no valdria la pena viure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.