Sense cultura

D'ARA. I. D'AQUÍ

montse frisach

Pell dolguda a Santa Àgata

Fernando Prats rememora els bombardejos aeris a Barcelona amb una obra feta amb alumnes d'institut

L'art reflexiona sobre l'actualitat, però també sobre la memòria i les seves petjades. L'artista Fernando Prats (Santiago de Xile, 1967) està especialment interessat a registrar de manera poètica les traces de la història, i sobretot quan aquesta història ha deixat dolor i mort. A ell, que de petit i adolescent va viure la dictadura xilena, li agrada parlar de les “pells dolorides” de les ciutats, i en elles s'ha basat a l'hora de treballar amb un grup d'alumnes de l'institut Menéndez y Pelayo, del barri de Sarrià-Sant Gervasi barceloní, amb el projecte Acció defensa passiva, dins del cicle En residència, impulsat per l'associació A Bao A Qu, amb l'Icub municipal.

Prats, que resideix a Barcelona des del 1990, ha volgut rememorar els bombardejos aeris sobre la ciutat durant la Guerra Civil, però, més que fer una evocació d'aquells dies terribles, el projecte havia de registrar els senyals del fet històric. A la façana de l'església de Sant Felip Neri hi ha la petjada de les bombes llançades el 30 de gener del 1938 sobre aquell indret, que van provocar la mort de més d'una quarantena de persones, vint d'elles nens que s'havien refugiat dins de l'església. Un altre lloc de memòria del centre de Barcelona és el refugi 307, al barri del Raval. Aquí Prats, després de visitar el refugi amb ells, va demanar els alumnes quins objectes s'emportarien si haguessin de baixar per protegir-se. Una manera de posar-se a la pell dels refugiats. Amb fulls de paper, van extreure i marcar a un paper les traces dels pics amb què la ciutadania, sobretot dones i nens, van fer avançar el túnel del refugi. “Vaig insistir molt en l'acció de la resistència passiva. És increïble la capacitat que té aquesta ciutat per resistir i autogestionar-se”, diu.

Una operació semblant va tenir lloc a Sant Felip Neri. Amb la tècnica del fum, molt utilitzada per l'artista, es va extreure una superfície a escala real, amb un paper negre sobre la pedra, on es reprodueix com en un negatiu el mur de Sant Felip Neri. S'exposa fins al 21 de juny a la Capella de Santa Àgata del Museu d'Història de Barcelona. “És com si haguéssim traslladat tota aquella energia cap aquí. Quan extreus les empremtes del mur, es multiplica la memòria. La vibració de la memòria està activa”, diu Prats. Dins els murs medievals, es mostren també els objectes del projecte relacionats amb el refugi 307 i una petita pel·lícula sobre l'extracció de les traces a Sant Felip Neri.

El treball amb adolescents no només s'ha basat en la idea que adquirissin coneixements històrics, sinó sobretot que entenguin el procés de treball d'un artista: “La residència ha estat sobretot un espai de preguntes.” L'artista està treballant ara en un projecte sobre les línies de Nazca, al Perú. De nou, les traces. “L'art és un reactivador de memòria”, diu.

Visites
En el projecte de Fernando Prats, hi ha intervingut també el Museu d'Història de Barcelona. A més, el treball s'estén al refugi 307, gestionat pel museu, que cada dissabte de juny fins al dia 21 té visites comentades a càrrec dels alumnes implicats


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.