cultura

JORGE DREXLER

EL CANTANT URUGUAIÀ OFERIRÀ DEMÀ AL FESTIVAL DE LA PORTA FERRADA L'ÚLTIM CONCERT AMB LA BANDA D'‘AMAR LA TRAMA'

“Tanta cultura subvencionada ha creat apatia”

El cantautor ha experimentat amb aquesta aplicació de mòbil, que permet manipular les seves cançons

Prepara un nou disc amb cançons “senzilles per cantar i ballar” que es publicarà al març

Jorge Drexler (Montevideo, 1964), orfebre de la cançó d'autor en castellà, oferirà demà a l'Espai Port del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (22.30 h, 35 i 25 euros) l'únic concert d'aquest estiu a l'Estat. Serà també l'últim concert que ofereix amb la banda que va gravar Amar la trama (2010), el disc que va editar abans de posar en marxa l'aventura de n, una aplicació per a mòbils i tauletes que permet a l'usuari manipular activament les seves cançons, amb possibilitats gairebé infinites.

Com valora els resultats de n?
N'estic superorgullós. Va ser un esforç enorme perquè em vaig passar un any i mig per escriure les tres cançons de l'aplicació, Habitación 316, Madera de deriva i Décima a la décima, que tenen unes estructures molt complexes.
I ja li ha sortit a compte?
Econòmicament?
I creativament?
Et contestaré per parts. Econòmicament, no ha funcionat, perquè, tot i que hi ha hagut més de 300.000 descàrregues de l'aplicació i ha funcionat molt bé en països com ara Mèxic i l'Argentina, el que la gent freqüentava més era la part gratuïta del projecte, que ara ja és 100% gratuït. La part menys intel·ligent va ser el model de negoci, perquè la gent no compra aplicacions de cançons. Però aquí el que importava no era crear un nou model de negoci, ni el repte tecnològic, sinó proposar una experiència poètica i buscar els límits de la cançó en la seva estructura no sòlida, des d'un punt de vista combinatori.
Però segur que en un any i mig hauria escrit moltes més cançons convencionals.
Sí, la veritat és que, en aquest projecte, em vaig haver d'aguantar una mica la immediatesa creativa que tenim tots els autors de cançons. Això s'ha assemblat més a fer una pel·lícula durant dos anys. I jo no sóc una persona gaire pacient.
Tenia algun referent previ?
Només el disc de Björk (Biophilia), amb el qual n només comparteix el model de negoci, perquè les seves cançons no són modificables per l'oient. En el nostre cas, la part tecnològica la va resoldre l'empresa Reactable de Barcelona, que també havia treballat amb Björk. Mai no s'havia fet un gravador multipistes per a Android i, quan ho havíem plantejat a altres empreses, ens havien dit que això no es podia fer ni de conya. I quan ja ho donàvem per perdut, va aparèixer Reactable i, en un temps rècord, va trobar la solució, en una proesa sense antecedents.
I què en traiem, de tot això?
Que la versió que faci l'usuari d'una d'aquestes cançons sigui realment única, però les possibilitats combinatòries són immenses, de 10 elevat a 29, amb un resultat que superaria els grans de sorra de totes les platges del món. I això dóna la sensació d'una obra infinita, d'un segell personal, perquè totes les versions que es puguin fer són semblants però diferents, com les fulles d'un roure, i totes són irrepetibles com un ésser viu. De fet, l'acte creatiu és jugar una mica –que no se'm malinterpreti– a ser Déu.
Després de n, com tornarà a fer un disc convencional?
Alleugerit! [riu]. Estic escrivint un disc de cançons normals que està previst que surti al març. Durant els dos últims anys he sortit dels camins coneguts per fer també la música per a un ballet de Julio Bocca, una banda sonora, un pregó del carnaval de Cadis que era com un musical temàtic... I ara tinc moltíssimes ganes de fer cançons senzilles que es puguin cantar i ballar. Crec que he perdut alguna complexitat pel camí. A Sant Feliu farem el comiat amb la banda completa d'Amar la trama, formada per vuit músics. Serà com una festa de fi de curs.
Cultura en crisi. Una reflexió?
El govern espanyol ha fet l'impossible per denigrar la cultura, però jo tampoc no veig cap reacció contundent ni en la música ni en el cinema. Tants anys de cultura subvencionada han creat apatia en el sector. Quan els concerts els subvencionen els ajuntaments, la gent ja no es recorda que la música s'ha de pagar. Però encara hi ha àmbits en què la motivació és tan gran que no se sortiran amb la seva.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.