Teatre

CRÍTICA

Jordi Bordes

Gotes de tendresa redemptores

Kafka s'il·lusiona per un joc ingenu i es distreu de la propera mort i de la pèrdua

L'Albena Tea­tre torna a pro­po­sar un espec­ta­cle de tex­tura i ten­dresa. Si del 2007 al 2010 ja van mera­ve­llar amb el Museu del Temps (que pro­po­sava a la cana­lla ser mem­bres actius, després de sor­tir del tea­tre, per fer més uni­ver­sal i íntim aquest museu tan par­ti­cu­lar), ara la com­pa­nyia s'ins­pira en el mite de la nena que rep unes pre­ci­o­ses car­tes de la seva nina, que viatja. En rea­li­tat, és l'excusa impro­vi­sada de l'escrip­tor igno­rat en veure la nena plo­rant pel parc perquè havia per­dut la seva nina... Ell s'inven­tarà que la seva pro­fessió és la de car­ter de nines i, així, s'ho fa venir bé per anar rebent car­tes d'arreu del món. Li dóna un motiu per inves­ti­gar cada punt del pla­neta, cada segell dels punts més allu­nyats. La nena accep­tarà la pèrdua. La mateixa que la seva néta, dècades més tard, haurà d'afron­tar per la mort d'aquesta esti­mada àvia. Aquest conte blanc, tot i l'agror de la pèrdua, redi­meix per la seva innocència amb aques­tes ganes de gua­rir un infant.

La nar­ració és molt àgil i efec­tiva. El paper del violí ajuda a il·lus­trar cada país i racó del món allu­nyat d'aquell parc. L'espai escènic també és preciós i enginyós. En comp­tes d'arbres, tot és poblat de paraigües que, amb una il·lumi­nació intel·ligent, ofe­rei­xen una gran gamma de colors de tar­dor. Rut Qui­les és, a més, la dona abne­gada, que recon­forta el des­con­sol de l'escrip­tor, ja malalt, i que encara no ha acon­se­guit interes­sar amb una lite­ra­tura tan màgica com deso­la­dora. Núria Her­rero, per la seva banda, es des­plega amb agi­li­tat en els dife­rents papers (la mare, la filla, la néta...). Final­ment, el difícil paper de Kafka l'inter­preta Pep Ricart. És ten­dre quan troba la fórmula per con­so­lar la nena. I juga­ner quan va tro­bant la fórmula per fer que la nena es con­tinuï interes­sant per un viatge impos­si­ble. Pot­ser, en la inter­pre­tació, peca de sal­tar d'aquest espai màgic, per caure quasi imme­di­a­ta­ment quan deixa la nena en una depressió per no superar aque­lla dolo­rosa tos. L'obra acon­se­gueix que tant cana­lla com pares s'estre­mei­xin en els matei­xos pas­sat­ges. Quan la res­pi­ració de pla­tea va con­jun­tada és que la funció toca ben endins.

KAFKA I LA NINA VIATGERA
Albena Teatre
Direcció: Carles Alberola i Fernando Bernués
Intèrprets: Pep Ricart, Núria Herrero, Rut Quiles
Data i lloc: 10 de novembre al Teatre de Salt.
Adaptació de Guillem Jordi Graells del conte de Jordi Sierra i Fabra


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.