El bolet ‘màgic'

Des de fa tres anys, pels volts del muni­cipi de Figue­res (pri­mer va aparèixer dins del pati d'armes del cas­tell de Sant Fer­ran i, des de l'any pas­sat, al recinte firal), surt un bolet de copa ver­me­llosa i de dins del qual se sent una remor d'uis i ais que sem­bla que hi hagi assem­blea de bar­ru­fets. I no. Des de fa tres anys, Figue­res s'ha ager­ma­nat amb el circ i per­met que esclati i deixi anar les espo­res (un punt al·lucinògenes, per allò de veure uns exer­ci­cis i unes con­tor­si­ons impos­si­bles) amb les 24 atrac­ci­ons inèdites a Europa del Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Circ. Avui, fan les tres ses­si­ons de l'espec­ta­cle ver­mell (11.30 h, 16 h i 19.30 h). Dijous i ahir dis­sabte, va ser el torn de les del blau. El jurat ha de valo­rar ara qui­nes són les com­pa­nyies que pugen a l'espec­ta­cle d'or (funció única demà a les 20.30 h) i, més tard, també qui­nes són les pre­mi­a­des amb l'ele­fant de cames llar­gues dalinià.

Diuen que en qüestió de minuts la pista del Cir­que Medrano es desfà, just aca­bada l'entrega de pre­mis. No tor­narà fins l'any vinent. Què pas­sarà durant tot aquest temps? La Gene­ra­li­tat ha deci­dit enguany col·labo­rar amb el finançament (amb un crèdit retor­na­ble) perquè entén que hi ha un tre­ball de públic inqüesti­o­na­ble. Dis­sabte, ja es par­lava de més de 24.000 entra­des venu­des, superant un altre cop l'any pas­sat. Però tre­ba­llar el públic no és només con­gre­gar en poc temps un gran nom­bre d'espec­ta­dors (tot i ser una acció quasi heroica i que té un fort impacte a l'entorn de Figue­res), sinó que aquest públic es fami­li­a­ritzi amb l'espec­ta­cle. En aquest sen­tit, el fes­ti­val del circ (que es mou amb un pres­su­post d'uns 560.000 euros, però molt lluny dels més de 3 mili­ons del de Mon­te­carlo, per exem­ple) neces­sita ampliar el seu calen­dari. O, si més no, el muni­cipi ha de garan­tir majors faci­li­tats per acce­dir a les arts escèniques: tenir un fes­ti­val que con­ver­teix Figue­res en capi­tal del circ per uns dies, és un extra­or­di­nari valor per dei­xar-lo iso­lat; cal que les acti­vi­tats facin xarxa amb la rea­li­tat que ha acon­se­guit la Fun­dació de les Arts del Circ de Genís Mata­bosch.

Diven­dres al matí, les opi­ni­ons dels alum­nes que assis­tien a la pista (hi havia mes­tres que es quei­xa­ven que els van convèncer dient que veu­rien tot l'espec­ta­cle ver­mell i només tenien dret a una part) eren pràcti­ca­ment unànimes. Direc­tius de l'escola d'Ordis avi­sa­ven que pre­pa­ra­ven unes colònies a Bar­ce­lona i que un grup ani­ria al Petit Liceu. Els nens des de P3 assis­tien nets d'infor­mació per acon­se­guir una sor­presa, ente­nent l'acti­vi­tat com una acció lúdica. Uns altres de 3r d'ESO del Santa Eugènia havien fet una visita a les ins­tal·laci­ons del Muni­ci­pal de Girona, però no a una funció. Els alum­nes con­fi­a­ven de tro­bar-hi lle­ons! (N'hi havia un que n'havia vist en un circ, a l'Equa­dor!) Alum­nes de l'ins­ti­tut Car­les Rahola i Taialà de Girona, de segon d'ESO, deien que havien vist Cats l'any pas­sat en català a Girona, però que, si els dei­xes­sin triar quin espec­ta­cle volien veure, opta­rien per un monòleg. Men­tre que un noi con­fi­ava a veure salts mor­tals, la com­pa­nya aspi­rava a veure serps i tigres però no pallas­sos, “perquè em fan por!” Per últim, les opi­ni­ons de dues nenes de ter­cer de primària, la Berta i l'Afra (que, per cert, és enxa­neta dels Esper­xats de l'Estany), de Por­que­res, que ja hi havien anat l'any pas­sat. La Berta també va anar amb la família al Circ Cric, deia. L'Afra creia que al musi­cal del Súper 3; en rea­li­tat, es refe­ria a la festa dels súpers. Per cert, que el Rick (en rea­li­tat, David Marcé) havia estat un bon veí del vuitè de l'escala de l'Afra, que els duia mar­xan­datge i els car­nets dels súpers. Fi de l'enquesta rudi­mentària.

Per últim, valo­ra­ci­ons de l'espec­ta­cle ver­mell. L'espec­ta­cu­la­ri­tat del Circ Naci­o­nal de Pyongyang és mani­festa, tot i que en l'assaig gene­ral se'ls veia massa acce­le­rats i sovint supera­ven l'acrobàcia, que aca­bava en pata­cada sal­vada amb ofici. El funam­bu­lisme a gran alçada del Troupe Kar­pov, molt nets, van fer un exer­cici per­fecte de risc. Pas­te­lito, revo­lu­ci­o­nat, s'endú el públic de seguida (crida “visca Figue­res” i “vsca Cata­lu­nya”; sap el ter­reny que tre­pitja). Quan llu­eix és en la seva faceta de músic i de can­tant. Pas­te­lito, no és un pallasso (tot i que té un cara blanca per a rèpli­ques); és un xou­man. Els cos­sos escul­tu­rals els posen Cris­tian Gómez (cin­tes aèries, preciós) i els Olipo's Brot­hers amb uns mà a mà nota­bles(però el més cele­brat per les noies d'ins­ti­tut va ser quan es van des­pen­dre de l'armi­lla per dei­xar el tors depi­lat nu). La fusió de tots els ele­ments (i entre elles, també) la van sig­nar magis­tral­ment les con­tor­si­o­nis­tes de Mongòlia Erka. Tre­ball d'ele­vada difi­cul­tat, tenyit de pre­ci­o­si­tat; un magnífic pont per acce­dir a nous ports d'arts escèniques. Els bolets són més sabo­ro­sos quan es cui­nen ben sal­te­jats a la pae­lla.