cultura

la crònica

L'armada del millor jazz català

Quan Andrea Motis s'entusiasma i recomana al públic una determinada versió de la cançó It's magic dient que “agrada moltíssim” és quan un recorda que aquesta noia té 19 anys i viu a Catalunya en el segle XXI. Però això passa al final d'un concert en què Andrea ha cantat amb una saviesa ancestral estàndards monumentals com ara You're not the kind of a boy for a girl like me i Don't explain –la “balada més balada” de tot el concert– per homenatjar respectivament Sarah Vaughan i Billie Holiday, dues grans dames del jazz de tots els temps, a les quals Andrea Motis declara públicament la seva veneració sempre que pot. Després d'haver-la vist créixer en nombrosos escenaris i formats ben diferents, mai no deixa de sorprendre aquest fenomen de la natura.

I parlant de formats, Motis i el seu inseparable Joan Chamorro van tornar diumenge al Festival Castell de Peralada amb una gran big band representativa de la millor escola jazzística catalana. Al voltant del quintet base que completen el mestre Ignasi Terraza al piano, Josep Traver, a la guitarra, i Esteve Pi, a la bateria –com a quintet van tocar les brasileres Flor de lis i Carinhoso, de Pixinguinha, ja en els bisos–, es va articular una imponent formació amb David Mengual al contrabaix i els vents de Víctor de Diego, Pablo Arias, Fredrik Carlquist, Josep Tutusaus, Víctor Correa, Sergi Verges, David Pastor, Mathew Simon i Jaume Peña. Una armada de quinze grans músics.

Amb Motis com a gran reclam, alternant la veu, els saxos alt i soprano i la trompeta, i Chamorro completant el seu desplegament instrumental amb una intervenció vocal en duet amb la seva alumna avantatjada –Don't cha go away mad–, la big band va obrir un concert d'una hora i tres quarts, amb una introducció instrumental en clau de bebop, per continuar transitant després per terrenys tan variats com ara Miles (It never entered my mind), Gerry Mulligan i Chet Baker sense piano (Reunion) i fins i tot Billy Joel (Vienna), al costat de estàndards com ara My favourite things i la final Just friends, precedint una gran i necessària ovació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Pol Bordas estrena ‘Cor petit’ amb la ‘col·labo’ de Figa Flawas

girona

La Casa Natal de Dalí, guardonada en els Premis CETT Alimara

FIGUERES

L’Ajuntament de Portbou torna a ser patró de la Càtedra Walter Benjamin

PORTBOU
música

Cala Vento versiona ‘Pau’ d’Els Pets en el seu vintè aniversari

girona
cinema

Nous membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català

barcelona
cultura

Nova passarel·la per veure millor les petjades de dinosaure al jaciment

Fumanya
Kike Maíllo
Director de cinema

“Quan l’èxit no neix del talent, és efímer i buit”

Barcelona
Festival de canes

Els deliris de grandesa de Coppola

canes
Estrenes de cinema

Belén Rueda, una dura entrenadora de gimnàstica rítmica que es col·lapsa

barcelona