cultura

Nova vida al romànic

Les esglésies de la Vall de Bianya han rebut aquest cap de setmana una injecció de creació contemporània

La Bianyal neix amb l'ambició de dotar el patrimoni de renovats sentits i percepcions

A la petita església medi­e­val de Sant Andreu de Socar­rats de la Vall de Bia­nya, no hi entra pràcti­ca­ment mai la llum del sol. És un cau inqui­e­tant, fosc i humit, enta­fo­rat en una vege­tació lliure, espessa i amenaçadora. Però res la va poder pro­te­gir, el 1936, de les fla­mes que van arra­sar els seus tre­sors artístics. No va que­dar ni un trist retaule dem­peus. Només es va sal­var un altar bar­roc. Sen­zi­lla­ment, perquè no es tro­bava a l'inte­rior del tem­ple. A prin­cipi de segle, l'atzar el va tras­lla­dar fins a l'Argen­tina. I avui con­ti­nua cus­to­diat en un museu d'aquest país, lluny de la Gar­rotxa.

Sant Andreu de Socar­rats ha pogut tor­nar a pre­su­mir de patri­moni artístic aquest cap de set­mana. De for­mes i d'inten­ci­ons molt dife­rents de les que es van ges­tar en els seus orígens, però amb una espi­ri­tu­a­li­tat que ben segur que ha sen­tit, si més no fami­liar. Una espi­ri­tu­a­li­tat con­tem­porània amb artis­tes de la sen­si­bi­li­tat d'Anna Manel·la, que ha poblat els exte­ri­ors de l'esgle­si­ola amb les seves figu­res blan­ques allar­gas­sa­des i de mira­des fràgils i intros­pec­ti­ves. L'art deli­cat, espec­tral i tan cor­pre­ne­dor d'Anna Manel·la i el de sis cre­a­dors més ha tro­bat un encaix ines­pe­rat en el ric lle­gat romànic de la Vall de Bia­nya, gràcies a una ini­ci­a­tiva que han pro­mo­gut l'asso­ci­ació Binari i l'Ajun­ta­ment, i que té un futur pro­me­te­dor: la Bia­nyal.

Per a aquesta pri­mera edició, s'han fet tres iti­ne­ra­ris –dos dis­sabte i un diu­menge, amb un ple total i excel·lents sen­sa­ci­ons per con­ti­nuar l'aven­tura– per inter­ven­ci­ons artísti­ques efímeres en qua­tre esglésies situ­a­des en una zona on hi ha una alta con­cen­tració de cons­truc­ci­ons super­vi­vents d'un dels pri­mers romànics del país, del segle XII, a la vora d'una quin­zena. A l'ama­ga­tall de Sant Andreu de Socar­rats, Job Ramos també hi va con­ce­bre una ins­tal·lació específica que, jus­ta­ment, espe­cu­lava amb la claror que el fred tem­plet sem­pre ha defu­git. La pro­jecció d'un poderós raig de llum pene­trant la minúscula ober­tura de l'absis donava un efecte de cali­desa insòlita en els prop de mil anys d'història de l'ermita.

Per als artis­tes par­ti­ci­pants, tots ells vin­cu­lats al ter­ri­tori, el repte va ser exac­ta­ment el mateix: aco­blar les seves cre­a­ci­ons en l'ànima històrica, arqui­tectònica i natu­ral de la vall per tal de fer-ne aflo­rar nous sen­tits i per­cep­ci­ons. Ken­neth Russo, a través d'una apli­cació per a mòbils que explora els exten­sos domi­nis del farro. O Quim Domene, tot dig­ni­fi­cant els racons inhòspits i mar­gi­nals de Sant Martí de Sola­mal –la pica bap­tis­mal, l'armari per guar­dar els ciris...– amb exvots de foto­gra­fies de frag­ments del seu propi cos.

A Sant Pere Des­puig, la pin­tura d'Arnau Bielsa es va adju­di­car un comu­ni­dor, una modesta estruc­tura de pedra que els sacer­dots feien ser­vir per espan­tar el mal temps. Bielsa exor­citza el cor­rent pictòric de l'Escola d'Olot en unes obres que implo­ren la neces­si­tat dels artis­tes joves d'expres­sar-se d'una manera dife­rent, d'acord amb els nous temps, però també amb pin­tura i amb pai­sat­ges.

En totes les intro­mis­si­ons en aquests espais sagrats hi havia, és clar, un gest irre­ve­rent. Les vani­tas de la fotògrafa Clara Oli­ve­ras, fetes amb objec­tes kitsch, ofe­rien un punt de vista de la mort i el més enllà del tot des­a­com­ple­xat. Però el més ico­no­clasta va ser Narcís Coderch, que va omplir Santa Mar­ga­rida de Bia­nya amb mordaços reli­quia­ris i amb una verge molt pop que va dei­xar en segon pla la imatge gòtica d'ala­bas­tre que pre­si­deix l'altar de l'església, una de les poques que es con­ser­ven in situ. Una entesa simpàtica entre religió i humor en aquesta sin­gu­lar Bia­nyal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia