cultura

La seu d'Ègara, més a prop de ser patrimoni mundial

Sis anys després de restaurar el conjunt de les esglésies de Sant Pere, presenta la candidatura perquè, d'aquí a tres anys, la Unesco reconegui la singularitat de les pintures murals úniques

Una festa amb la implicació d'entitats de cultura popular, el Bisbat de Terrassa i representants dels consistori va servir divendres al vespre per oficialitzar la presentació de la candidatura de la seu d'Ègara com a patrimoni de la humanitat de la Unesco. D'aquesta manera, s'inicia un procés anunciat l'any 2009, quan es va presentar, també amb una festa ciutadana, la recuperació i museïtzació del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere —Santa Maria, Sant Miquel, que era en realitat un temple funerari, i Sant Pere–, un espai únic a Catalunya i a Europa amb predomini arquitectònic de l'estil romànic, però que també incorpora elements artístics dels primers segles del cristianisme, dels darrers temps de la Hispània de l'imperi Romà, elements arquitectònics de l'Edat Mitjana, dos retaules gòtics i mostres característiques de l'art renaixentista i el Barroc.

Aquests treballs van durar deu anys, durant els mandats de Manuel Royes i Pere Navarro –presents a l'acte–, i la inversió va ser superior als 12 milions seguint un pla director elaborat el 1998. A mesura que ha anat quallant el treball de la comissió de seguiment, assessorada per una de tècnica, com recordava divendres el director del Museu de Terrassa, Domènec Ferran, també s'ha anat articulant una candidatura més ajustades a les exigències de la Unesco, que valora especialment que tinguin elements únics. Per això, la candidatura se centra en les diferents pintures murals úniques al món que van dels segles V al VIII ubicades a la capella cementirial de Sant Miquel, de l'absis de la catedral de Santa Maria i, la joia de la corona, del retaule petri de Sant Pere, únic al món decorat amb pintura mural amb representacions de l'Antic Testament, que es va recuperar especialment, com es va mostrar en un audiovisual de presentació.

En els parlaments, el bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz Meneses, va destacar que la seu d'Ègara representa un “patrimoni religiós, cultural i artístic molt important per al nostre poble” i per aquest motiu considera que compleix “amb escreix les condicions” per obtenir la distinció de patrimoni de la humanitat.

En l'inici de l'acte, els Castellers i els Minyons de Terrassa van fer pilars a l'entrada del recinte desplegant pancartes amb les paraules “Seu d'Ègara Candidatura Patrimoni Humanitat”. També es va fer un concert de biles, a càrrec de Mark Pulido, i es va ballar la sardana Seu d'Ègara, de Joan Lluís Moraleda amb lletra de Miquel Pujadó. La van interpretar la cobla La Principal de Terrassa i l'entitat Terrassa Ciutat Coral i va ser ballada per l'Agrupació Folklòrica Amunt i Crits.

LA FRASE

Som hereus d'una civilització i cultura que ens hem esforçat a conservar amb un valor universal
Jordi Ballart
Alcalde de Terrassa


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Brian McCardie, actor de sèries com ‘Line of duty’ i ‘Outlander’

castell d’aro

Els australians Private Function, els americans The Whiffs i els francesos Weird Omen, dissabte al Desemboca

castell d’aro
GUARDONS

Rosalía, Premi FAD per “elevar a la màxima expressió la idea d’artista total”

BARCELONA
EQUIPAMENTS

Barcelona aprova la llicència d’obres per a la futura Biblioteca Pública de l’Estat

barcelona
música

Chucho Valdés & Arturo Sandoval i Charles Lloyd, al Sea Jazz l’Estartit

l’estartit

Barcelona, paisatge i personatge

Barcelona
solidaritat

La campanya Girem full! assoleix 1.037 hores de recerca contra el càncer fomentant la lectura

barcelona
cinema

J. A. Bayona serà membre del jurat del 77è Festival de Canes

BARCELONA
porqueres

La Principal de Porqueres tindrà una placa al parc Manel Saderra i Puigferrer

porqueres