cultura

Un adéu a la joventut

Dues pel·lícules italianes arriben a les sales: ‘La juventud', guanyadora dels Premis del Cinema Europeu i nominada a l'Oscar, i ‘Mia madre', de Nanni Moretti

La Mostra de Cinema Italià de Barcelona posava en evidència, fa un mes i mig, la revifalla que viu aquesta cinematografia després d'una llarga crisi. Daniela Aronica, responsable de la mostra, comentava en aquestes pàgines: “Els darrers deu anys hi ha hagut un recanvi generacional i es presta més atenció al cinema italià, que ha rebut premis internacionals com ara l'Oscar a La gran belleza, l'Ós d'Or als germans Taviani...”

La coincidència de l'estrena a casa nostra de dues importants produccions italianes, La juventud i Mia madre, visibilitza aquest bon moment, més justificat encara perquè la primera, dirigida per Paolo Sorrentino, va ser la gran triomfadora dels Premis del Cinema Europeu del 2015: es va endur els guardons a millor pel·lícula, director i actor, per a Michael Caine. La juventud també fa evident la paradoxa d'un cinema europeu atrapat entre la disjuntiva de defensar la riquesa lingüística i cultural del vell continent, i la necessitat de fer productes per als grans mercats, en anglès i amb estrelles internacionals (aquí hi surten Caine, Harvey Keitel, Rachel Weisz, Jane Fonda...).

Sorrentino, fellinià

La juventud està protagonitzada per dos vells amics, un compositor i director d'orquestra retirat (Michael Caine) i un director de cinema obsessionat a tirar endavant una pel·lícula (Harvey Keitel). Tots dos reposen en un balneari suís durant l'estiu i, entre massatges, infusions i passejades pel bosc, comenten amb ironia la fauna que els envolta, admiren la bellesa de la joventut i miren amb diferents actituds el passat i el futur. El pas del temps ocupa un lloc central en aquesta història. “El temps és l'únic tema possible, tot gira entorn del temps”, declarava Paolo Sorrentino abans de l'estrena.

La pel·lícula “es va concebre per a Michael Caine”, segons Sorrentino. “No l'hauria fet sense ell; té carisma, classe i una elegància que poques vegades es troba en actors d'una certa edat.” Federico Fellini torna a ser un referent per al director. Però si La gran belleza bevia del Fellini més histriònic, La juventud recorda Vuit i mig i altres creacions més reposades i reflexives.

Quietud i obsessió

Segons el director, el personatge de Caine “guarda una amable distància de les coses, que no garanteix la felicitat, sinó una certa quietud”, mentre que el de Keitel està obsessionat a tirar endavant un film. “Jo tendeixo a ser com Keitel, però estic treballant per acostar-me a Caine”, confessa el director.

La música té un paper important en aquesta pel·lícula. David Lang ha compost la banda sonora, amb un tema, Simple song #3, que ha valgut a la pel·lícula l'única nominació a l'Oscar. Els cantants Mark Kozelek i Paloma Faith hi fan petits papers, interpretant-se a ells mateixos. També són clients del balneari Miss Univers i Maradona, en aquest cas interpretat per un actor que s'hi assembla.

Moretti, de perdre el fill a perdre la mare

Paolo Sorrentino (1970) és el nom més conegut del nou cinema italià. Nanni Moretti, en canvi, és del 1953, i va ser durant anys un dels pocs italians presents als grans festivals, i amb L'habitació del fill (2001) va guanyar la Palma d'Or de Canes. Avui torna als cinemes catalans amb Mia madre, protagonitzada per Margherita Buy, John Turturro i ell mateix. “Si a L'habitació del fill vaig exorcitzar la por –comenta en una entrevista promocional–, aquí parlo d'una experiència que ha compartit molta gent, la mort de la mare. És una etapa important en la vida i he volgut explicar-la sense gens de sadisme als espectadors.” “Qualsevol història és autobiogràfica”, hi afegeix. De fet, la seva mare va morir mentre muntava Habemus Papam, Aquí té un àlter ego femení: Margherita Buy és una cineasta que roda una pel·lícula amb un actor italoamericà (John Turturro) mentre la seva mare està agonitzant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cinema

‘Mexican Dream’, de Laura Plancarte, corona el palmarès de DocsBarcelona

Barcelona
Arts escèniques

El Festival Z acollirà 16 projectes escènics

Girona

Últim dia per veure les noves tendències del circ al Trapezi

REUS

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva