Viatjant amb el contrabaix

La història de Marta Fossas Mallorquí podria ser la de molts altres joves músics catalans que estan completant la seva formació en altres països –entre altres motius pels alts preus de les matrícules en aquesta banda dels Pirineus– i que, tot i que lluiten per trobar feina a prop de casa i enriquir amb el seu treball el panorama musical català, no és gens segur que ho puguin aconseguir.

Marta Fossas té dinou anys i aquest és el seu segon curs a la Folkwang Universität der Künste d'Essen (Alemanya), on estudia el grau superior d'instrumentació, concretament de contrabaix: uns estudis de quatre anys equivalents a una carrera universitària. Essen no era la seva única opció: amb divuit anys acabats de fer també va presentar sol·licituds a Barcelona, Sant Sebastià i Lió. De fet, va ser a Sant Sebastià on el professor holandès Niek de Groot li va recomanar la universitat alemanya. Se'n va anar a fer les proves a Essen i la van acceptar. “En aquell moment no vaig pensar ni en la distància ni en l'idioma”, afirma Fossas. Va pesar molt el factor econòmic: “Estudiar quatre anys allà em sortia més barat que un any aquí.” A més, a Essen, on viu en un pis compartit, pot gaudir com a estudiant de transport públic gratuït per moure's per tot el land de Rin del Nord-Westfàlia –on hi ha ciutats com ara Düsseldorf, Colònia i Leverkusen– i també altres avantatges com ara concerts a preus reduïts. La seva universitat és plena d'estudiants estrangers, sobretot asiàtics, que reben un curs intensiu d'alemany abans de començar les classes. A part d'estudiar contrabaix, piano, harmonia i història de la música, Fossas té a l'abast matèries optatives com ara ioga, tècnica Alexander per prevenir tensions i males postures, i cursos d'idiomes. Musicalment, la universitat li permet tastar “una mica de tot” a través de projectes puntuals amb orquestres i altres formacions. I què farà quan acabi? “M'agradaria molt tornar a Catalunya, però ara mateix no crec que pogués desenvolupar la meva carrera professional aquí. Molta gent està marxant a treballar a Alemanya, on hi ha una gran quantitat d'orquestres, i també a altres països com ara Noruega i Finlàndia.”

Marta Fossas va créixer en un ambient favorable a la seva vocació musical –el seu pare, Dani Fossas, va ser saxofonista de Komando Moriles– i als set anys va entrar a l'Escola Municipal de Música de Girona. “Vam fer una roda d'instruments i les meves primeres opcions van ser la bateria, el saxo o el piano. El contrabaix era l'última. Quan ets una nena que comences, el contrabaix no té so.” Ella hi va perseverar: va anar al conservatori de Girona i va participar en tots els projectes de joves orquestres que hi ha hagut a la ciutat en els últims anys. Des dels deu anys també ha format part de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), gràcies a la qual es va plantejar “estudiar música de veritat”, i ara també la criden per fer alguns concerts amb l'Orquestra de Cadaqués. Per les seves dimensions, el contrabaix no és un instrument fàcil de moure pel món, però per a la Marta ha resultat ser el seu millor company de viatge.