Els Coppola, negocis de família

No hi ha família que concentri més talents al món del cinema que els Coppola. Sigui per la genètica o per factors ambientals, al voltant de la figura patriarcal del gran Francis Ford Coppola, un dels dos o tres cineastes vius més importants, s'acumulen talents en totes direccions de l'arbre genealògic: cap amunt (Carmine, el seu pare, componia bandes sonores, i la mare, Italia, era actriu), cap avall (la seva filla petita Sofia és una reputada cineasta, i abans va ser actriu), cap al costat (Talia Shire, la Connie de la saga El Padrí, és germana de Francis), avall i als costats (Nicolas Cage i Jason Schwartzman són nebots de Francis)... I en podríem afegir uns quants més, només citem els més rellevants.

De fet, la trilogia d'El Padrí, la gran obra de Coppola, està plena de referències a la família, tan important per als italoamericans (i encara més per als mafiosos d'origen sicilià). Don Corleone diu al seu fillol, el cantant Johnny Fontane, al principi de la primera part: “Un home que no passa temps amb la seva família mai no pot ser un home de veritat.” Al seu fill Sonny li engalta: “Mai tornis a dir el que penses a algú que no sigui de la família.” Michael (Al Pacino), convertit ja en el nou padrí, viatja a Las Vegas i renya Fredo: “Ets el meu germà gran i t'estimo. Però mai tornis a prendre partit contra la família. Mai!” Hi ha referències a aquest vincle gairebé sagrat de la família a tota la trilogia. Michael fa executar el seu germà Fredo per haver traït la família. I Vincent (Andy Garcia) és nomenat padrí de la família a la tercera part perquè és fill de Sonny (il·legítim, però amb els gens dels Corleone).

El 1991, quan Coppola va presentar El Padrí III a la Berlinale, un periodista sense gaires miraments li va demanar si col·locar tants Coppola a treballar al film era perquè la seva família ja s'assemblava als Corleone. Francis Ford Coppola ho va negar amb elegància. “Reconec que he utilitzat la meva família per motivar-me, per sentir una emoció propera i donar-me energies”, va acceptar. Que no és una família criminal ho demostra el fet que el periodista no aparegués foradat per cinc bales, amb les ulleres clavades a l'ull o enverinat amb canoli farcits de cianur.

Però el talent dels Coppola va molt més enllà dels Corleone. Francis reivindica Plou sobre el meu cor, La conversa i Rumble fish com les seves millors pel·lícules –i les més personals–, i també va dirigir Apocalypse now, Corazonada, Dràcula... Sofia Coppola ha fet fortuna com a directora amb títols com Lost in translation (inspirada en part en el seu exmarit, el també cineasta Spike Jonze) o Somewhere (Lleó d'Or a Venècia el 2010). Nicolas va renunciar al cognom de Coppola i va adoptar Cage per llaurar-se la seva pròpia reputació. I tot i que apareixia a Rumble fish i Rebeldes, s'ha convertit en estrella de Hollywood lluny dels Coppola, primer amb films de prestigi (Arizona baby, Cor salvatge...) i després amb èxits comercials de qualitat cada cop més discutible. A Jason Schwartzman, actor habitual als films de Wes Anderson, no li tocava el cognom: és fill de Talia Shire. Però és part d'una família amb tres generacions que han guanyat Oscars: des del seu avi Carmine (El Padrí II) fins als seus cosins Sofia (pel guió de Lost in translation) i Nicolas Cage (Leaving Las Vegas), passant pel gran Coppola, guanyador de cinc estatuetes.