‘Segrest’ del TNC
‘Heroïnes o res’, d’Iván Morales, reclama multiplicar l’atenció al talent dels més joves a la Sala Tallers
La reflexió de Bergonzini contrasta amb la ràbia dels quatre personatges joves
Un dels mèrits d’Heroïnes o res és que ha aconseguit subvertir la presència d’intèrprets per sobre de la seva condició de gènere, demostrar que hi ha una causa comuna que els uneix i que els convida a rebel·lar-se, ja sigui amb la família o en el món artístic. El repte és trencar el sostre de vidre en una generació d’actors professionals –per edat i per moltes altres condicions– i construir una tonada que el jovent identifiqui, i amb la qual els més adults puguin empatitzar. Des d’ahir i fins al 2 de maig, a la Sala Tallers s’alternen les funcions als instituts de dimecres a divendres amb les del públic general els dissabtes i diumenges. És una nova aposta del TNC per donar referents als més joves, i ho fa a través del dramaturg Iván Morales, que codirigeix amb David Climent.
A Heroïnes o res, pretenen fer una acció subversiva en “un teatre amb gent important, el dia de l’estrena”. La seva incapacitat de tenir un altaveu, de sentir-se escoltats, els porta a una frustració que deriva en ràbia. Per això, aposten per fer una adaptació trash de Cyrano de Bergerac i rebentar cadascun dels grans de pus de la societat.
Com a mirada externa, hi intervé l’actor Bruno Bergonzini –representant-se a ell mateix–, un intèrpret que s’ha vist apartat de l’esfera pública per una malaltia muscular, tot i que ell resisteix a parlar sobre la responsabilitat de l’art –ja ho va fer amb els Sixto Paz a Bruno& Jan (i Álbert)–. És la veu calmada, la que ha hagut d’aprendre a canviar de velocitat i a mirar-se el món des d’una altra òptica, sense renunciar a un canvi de paradigma: els agraeix la seva acció revolucionària amb què aquell odi es converteix en una mena de consol.
Morales se’n surt trencant els rols. Els perfils característics –que sovint estigmatitzen el personatge–, com ara tenir la pell negra o una identitat de gènere en trànsit, ara deixen de ser centrals. En realitat, la ràbia els depassa. Els taurons que continuen navegant pels teatres de referència, i que els impedeixen estrenar-hi, es converteixen en un enemic comú. És una bèstia comparable a la que el personatge de tornada va combatre dècades abans. Els actors que interpreten Pau Escobar, Tai Fati, Àrid Soldevila i Emma Clarke pateixen d’un mal crònic. Però lluiten conjuntament.
