Calidoscopi Sílvia

La versatilitat ha estat un dels grans actius de Sílvia Pérez Cruz. Pot cantar des de Bach fins a Bowie, Camarón o una rumba aflamencada. Els seus registres passen pel jazz, el folk i altres músiques més sofisticades, com va demostrar dissabte a Porta Ferrada. Enguany, es passejarà per diferents festivals, però amb propostes i, fins i tot, músics diferents.

En el segon concert del Guíxols Arena, l’empordanesa va oferir un repertori bàsicament en català, amb moltes peces escrites per la pandèmia. Des del primer tema es va ficar el públic a la butxaca amb cançons que exposen la fragilitat humana com ara Ell no vol que el món s’acabi i Els dracs busquen l’abril. Durant els últims dotze mesos i fruit de la versatilitat esmentada, la palafrugellenca ha presentat un disc en directe gravat amb Marco Mezquida al Blue Note de Tòquio; un altre d’emotiu i polièdric, Farsa, amb cançons per a espectacles de dansa, teatre, cinema i poesia, i Abril 2020, un espectacle dedicat als seus amics en els mesos durs del confinament i que, després d’haver-se estrenat l’abril passat al Festival Jazz de Barcelona, ha estat la base i ha titulat la seva fantàstica participació a Porta Ferrada.

Acompanyada d’un septet de músics emergents, inicialment amb Pérez Cruz a la guitarra al centre del combo, es van moure per territoris mediterranis, havaneres, fados, “poemes de desig”... La seva simpatia i veu privilegiada ens van acariciar mentre ens parlava de Badalona o Tiana a Planetes i orenetes, amb les “mores d’un estiu” i “la geometria de les flors”. La següent cançó, dedicada a la Marina Sala, membre del grup, s’endinsava per la bossa nova. Sílvia va recordar que era prop de casa. Càlida i tendra com sempre, la cantant omple el món de dolçor, art i afecte. Amor i poesia, com descrivia als versos embolcallats de vitalisme. A un altre component, Lucas Delgado, va dedicar la melodiosa Man of the Trees, que va interpretar a trio. De l’esmentat disc Farsa i amb un nou trio, van tocar el bolero Estimat, encàrrec per al Cyrano de Lluís Homar. L’havanera composta pels seus pares, Temps perdut, va situar-nos al meridià del concert. El crit del temps contenia la morriña de son pare. El concert, que només s’havia de fer un dia, ha estat rescatat amb bon criteri a Porta Ferrada. Bravo per aquesta saborosa capsa de bombons! Tots estimem la Sílvia.