Còmic

La recuperació d’un gran maleït

El llibre ‘Calonge. Genial y maldito’ rescata de l’oblit el dibuixant d’‘El Víbora’ Calonge, mort als anys vuitanta

“L’art va ser un refugi al llarg de la seva vida autodestructiva”, diu el galerista Francesc Mestre

En qualsevol àmbit de la creació sempre hi ha autors que sense ser els més cèlebres del seu àmbit sí que són molt celebrats pels seus companys. Antoni Calonge (Caldes de Montbui, 1956-Barcelona 1988) pertanyia a aquesta categoria. No va ser dels més populars entre el públic de la revista de còmics El Víbora, però sí que va ser una referència per als altres dibuixants de la mítica publicació. Calonge va morir jove, una d’aquelles malediccions dels anys vuitanta, i la seva obra com a dibuixant de còmics, il·lustrador i pintor, àcida, càustica, visionària i, alhora, poètica, podria haver quedat en l’oblit, si no fos perquè Rosa Maria Calonge, la seva germana, en remenar molts dels seus papers, esbossos i dibuixos va arribar a la conclusió que amb tot allò calia fer alguna cosa positiva, que situés en el segle XXI un llegat ocultat pel pas del temps.

El resultat és el llibre Calonge. Genial y maldito, publicat per Trilita Ediciones, en què, a més del seu perfil professional i personal, trobem una bona selecció d’historietes, il·lustracions i treballs pictòrics.

Tot i que a la portada signa com autora Rosa Maria Calonge, l’obra conté col·laboracions literàries com ara les del galerista Francesc Mestre, que escriu “L’art va ser per a Calonge un refugi al llarg de la seva autodestructiva vida i el perfeccionament tècnic, una autèntica obsessió”, d’Àlex Mitrani, que analitza el caràcter tràgic de l’artista, i d’Antoni Guiral, que fa un relat de la seva trajectòria com historietista. També hi intervenen Juan Bufill, Miguel Gallardo, Rana i Roser Pintó i hi ha una pinzellada del dibuixant Josep Maria Beà.

Rosa Maria Calonge, que fa el relat vivencial de l’autor, explica força anècdotes de la infantesa compartida amb el seu germà. Una és important perquè marca la fascinació de l’autor pel dibuix i el còmic: “El pare va decidir que, a banda del seu ofici d’ebenista, li calia estudiar alguna cosa per donar un nou rumb professional. Va anar a estudiar a Barcelona a la tarda, i arribava tard, quan ja dormíem. El divendres podíem esperar-lo i una d’aquelles nits es va presentar amb el Cavall Fort, publicació a què s’havia subscrit. Això va ser molt important per al meu germà.”

L’estil de Calonge era distorsionat, amb volums no sempre proporcionats, el que l’apropava a un realisme molt més directe que el físic, el dels grans conflictes de l’ànima que ell va patir. L’editor de Trilita i també llibreter especialitzat, Albert Mestres, explica: “Cada mes, quan arribava El Víbora a la llibreria, el primer que feia era buscar la seva historieta. Em fascinava.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona