Deriva poètica

Peeping Tom arrenca una estada de nou funcions a la Sala Gran del TNC aquest vespre. Presenta Triptych, una obra formada per tres capítols d’una minisèrie que evoca les relacions agòniques en un vaixell a la deriva. El 2020, ja es van poder veure a l’amfiteatre Grec els dos primers capítols: The missing door i The lost room (La porta absent i La cambra perduda). Ara ho completa amb The hidden floor (El pis amagat): l’escena dels personatges anteriors 10 anys més tard amb el vaixell que continua sense rumb. Es podrà veure fins al 20 de novembre.

Les funcions a Barcelona (ciutat on viuen des del 2017 els directors de Peeping Tom) s’inscriuen dins la gira europea. Es tracta d’un muntatge que, en realitat, té tres espais diferents i per això és molt costós de desplaçar. Tot i això confien mantenir les gires mundials com altres espectacles seus anteriors. Per a Carme Portaceli, directora artística del TNC, la combinació d’excel·lència tècnica i capacitat expressiva situa aquest grup com a creadors de llenguatge com podria ser Pina Bausch o Peter Brook. La concepció dels espectacles es fa alternant sessions de dansa (al matí) amb teatrals (a la tarda) amb què van construint una dramatúrgia que viatja del realisme al món màgic amb una notable inspiració de cinematografia fosca, inquietant, i una música que captura la situació acabant de completar-la. En aquest treball, a més, els intèrprets ballarins també han de realitzar feines de suport en la transformació dels sets de l’escenari. La primera pausa està integrada en l’escena; en la segona es permet sortir fora. Constaten que, depenent de les ciutats, n’hi ha que prefereixen esbravar-se i altres contemplar durant 20 minuts la coreografia de transformació d’aquell no-lloc de supervivència que aspira a desplaçar-se a un món millor.