Art

ART

El MNAC mostrarà el món dels jueus i dels conversos a l’Edat Mitjana

El museu de capçalera de l’art català programa també exposicions de Suzanne Valadon i Eveli Torent per al 2024

El MNAC obrirà el nou curs d’exposicions amb El mirall perdut. Jueus i conversos a l’Edat Mitjana (del 23 de febrer al 26 de maig). Organitzada en col·laboració amb el Museo del Prado, la mostra aprofundirà en el paper que van jugar les imatges en les relacions entre jueus i cristians a l’Espanya d’entre el 1285 i el 1492 i posarà la lupa en la utilització de l’art per estimular la conversió dels jueus.

La temporada continuarà amb una proposta dedicada a l’artista Suzanne Valadon (del 19 d’abril a l’1 de setembre). Organitzada en col·laboració amb el Centre Pompidou-Metz i el Musée d’Art de Nantes, es revisarà aquesta figura emblemàtica de la bohèmia de Montmartre a principi del segle XX. Pintora, dibuixant i gravadora, Valadon practicà tots els gèneres, des del retrat i el nu a la natura morta i el paisatge.

El tercer gran projecte expositiu serà Eveli Torent, l’alè d’un artista modern (del 10 d’octubre al 9 de febrer del 2025), en què es traçarà el recorregut d’aquest pintor i il·lustrador, poc conegut però de sorprenent personalitat i trajectòria, nascut a Badalona el 1876. Les seves primeres passes en el món artístic es vinculen a l’entorn d’Els 4 Gats, epicentre crucial del modernisme català. Es relaciona aleshores amb Picasso, que entre 1899 i 1900 realitza tres retrats al carbó de Torent, i també amb Carles Casagemas, Joaquim Mir i Hermen Anglada Camarasa. Aventurer de mena, s’instal·la a Nova York el 1914 i es relaciona aviat amb cercles socials hispans i entitats filantròpiques properes a la maçoneria. El 1922, adquiria una torre de defensa a Eivissa, la Torre d’en Rovira, a la localitat de Sant Josep, en què instal·laria la seva residència d’estiueig i hi disposaria un museu de vestigis arqueològics i un capriciós parc monumental que descobriria el costat més curiós i pintoresc de l’artista.

Al novembre, hi haurà una novetat important a l’exposició permanent: s’obrirà un nou espai dedicat al Mestre de Cabestany gràcies a la incorporació a la col·lecció de quatre fragments escultòrics procedents del monestir de Sant Pere de Rodes, que van ser adquirits per la Generalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona
ART

Les Bernardes ofereix una mirada a la cultura africana

Salt
cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa
HISTÒRIA

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona