Els idiotes de Hollywood

A vegades els que ens sentim enlluernats per determinades propostes del cinema americà acostumem a perdre la consciència que la seva indústria està aixecada a partir de l'orgull i l'ambició de cartró pedra. Les estrelles, que cobren fortunes, solen posar en crisi la seva humanitat i es converteixen en espectres mediàtics. De tant en tant, però, Hollywood s'ha preocupat de la qüestió. La indústria, però, sempre ha estat relativament púdica a l'hora de posar en relleu tota la seva porqueria.

I'm not here és una pel·lícula que posa nerviós més d'un espectador, ja que és un relat sobre un idiota, fet per un idiota i que funciona com una veritable pel·lícula idiota. La gràcia radica en el fet que tots aquests elements la converteixen en un apassionant document sobre com són els idiotes en el Hollywood d'avui. El punt de partida és el d'una mena de filmació familiar. Cassey Affleck filma al seu cunyat, Joaquim Phoenix, des del moment que anuncia que vol abandonar el cinema per convertir-se en un cantant de rap. La càmera segueix la decadència d'un jove capritxós i milionari. Ens mostra les seves borratxeres, veiem com esnifa ratlles de coca o com contracta el servei de dues meuques per passar l'estona. El resultat és una mena de crònica documental sobre la degradació d'una estrella però sense seguir mai els paràmetres de les pel·lícules biogràfiques sobre el malson americà a la manera d'Ha nascut una estrella. Enlloc de malson, allò que hi ha és tedi, avorriment i sortides capritxoses. Arriba un moment que els espectadors poden arribar a maleir la pel·lícula, però en aquesta provocació hi ha tota la seva gràcia.