Una nadala per a Dau al Set

L'any 1967 la Fundació Lluís Carulla emprengué la iniciativa de publicar una nadala amb contingut i de complementar-la amb un anuari d'activitats de la Fundació. La del 2011 correspon al 1945 i es dedica a Dau al Set, el primer grup rellevant plàstic i literari de postguerra a Catalunya que edità una revista del mateix nom (1948- 1956), de la mà dels artistes A. Tàpies, M. Cuixart, J. Ponç, del poeta J. Brossa, del filòsof A. Puig i d'un impressor, J.J. Tharrats, que esdevindria artista.

Aquesta nova publicació sobre Dau al Set, amb escrits d'Alèxia Sinoble, Daniel Giralt-Miracle, Arnau Puig, Glòria Bordons, Sol Enjuanes i jo mateixa aporta noves visions sobre aquesta revista i grup de postguerra. Perquè Dau al Set no va ser una revista conciliadora amb el noucentisme com Ariel (1946) o unipersonal, com Poesia (1944), de Palau i Fabre. Va ser col·lectiva i rupturista, interdisciplinària, i abraçà les bases del surrealisme que ressorgia a París amb l'Exposició Internacional del Surrealisme del 1947. S'hi destaca el paper de la societat civil en l'enllaç que Dau al Set fa amb l'avantguarda d'abans de la guerra i especialment amb ADLAN (Amics de l'Art Nou), els valors literaris i gràfics, l'enllaç amb el grup Cobra i l'avantguarda europea de postguerra i el seu compromís polític i estètic.

Arnau Puig ens diu que Dau al Set va ser una “tensió de l'esperit”, un compromís polític que en l'àmbit intel·lectual barrejà el positivisme científic, l'existencialisme filosòfic i el marxisme econòmic. Va ser el primer crit d'alerta després de la Guerra Civil espanyola amb un programa literari i plàstic de trencament.

S'homenatja l'actitud d'aquells que escamparen el foc de la rebel·lió en l'art català i que van unir les seves guspires amb la flama europea de l'avantguarda del moment, quan calia tornar a fer memòria d'un passat avantguardista per engegar de nou la màquina creativa del progrés d'aquest país.