Divertir-se amb el col·leccionisme... onomàstic

No penso que el nom faci la cosa, però sí que pot influir-hi força. Tot té el seu nom, absolutament tot, encara que desconeguem un percentatge altíssim d'aquests noms. Per exemple, quan tenim mal d'oïda i ens posem unes gotes, és habitual tapar el forat amb una boleta de cotó fluix. Aquesta boleta en català es diu tampó, fàcil de relacionar amb altres tampons d'ús higiènic, però en castellà té un nom tan sorprenent com torunda. Qui es podia imaginar que una boleta de cotó amb la funció de preservar l'interior d'una orella es pogués anomenar amb una paraula de regust... africà? Però no us vull parlar de noms comuns, sinó de noms de persona.

Josep M. Albaigès, president de la Societat d'Onomàstica, és una d'aquelles persones que podríem definir de malalt pels noms, dit amb tot el respecte. El 1980 ja va publicar un Diccionari de noms de persones (Edicions 62). Ara ens presenta Els secrets dels noms catalans. Origen, significat, història, anècdotes i curiositats, publicat per L'Arca. És un nou diccionari de noms de persona, però en aquest cas amb la intenció de reivindicar els més genuïnament catalans. Després d'una brevíssima i aclaridora història de l'onomàstica –en què Albaigès fa recomanacions a l'hora de triar noms per als fills–, comença la llista amb Aaró i la clou amb Zulema. Unes entrades amb l'origen, el significat i personatges famosos que l'han dut.

Només he tingut un fill i admeto que m'hauria agradat tenir-ne més, bàsicament, per poder posar noms. Resulta, però, que el nom del meu fill (Jou) és ben català i no consta en aquest llibre, que passa de Josep/Josepa a Jovita. Em penso que tampoc vol ser un diccionari exhaustiu, si bé afegeix uns annexos interessants, amb noms històrics (dividits per regnes), la llista dels noms més comuns a Barcelona els darrers anys –guanyen Marc (3,22%) i Martina (2,63%)–, un altre annex amb noms en les diferents llengües de l'Estat espanyol (incloses el caló, el guanxe i el bable) i tanca el llibre la secció de noms per a bessons i la de curiositats. Aquí és on es veu que Albaigès sempre té l'antena posada, perquè són noms i cognoms divertits per ells mateixos (José Luis Mier Daza, J.M. Monje Vicioso, Ramona Ponte Alegre o un d'adequat en època de corrupcions diverses: Perfecto Juez Ladrón) o en relació amb la professió (una infermera de cognom Auxili, un paleta que es diu X. Tàpies Tortes, una agent immobiliària que es diu Àngela Mas i Casas, o el jardiner encarregat del manteniment de la gespa del Camp Nou, Josep Anton Camppreciós... sobretot quan guanyen) i tots rigorosament documentats, caçats a la ràdio, la televisió, revistes... Un final que, per acumulació, acaba fent riure i demostra que això dels noms pot ser ben divertit.