La incomprensió de l'art

Fa pocs dies, Arnau Puig ens deia des d'aquestes pàgines que Tàpies se sentia incomprès. Cada cop entenem menys la distància i el menyspreu que la nostra societat gasta amb l'art contemporani. No és fàcil entendre el que fan els artistes, però també és cert que l'art de la nostra època és el del nostre moment històric, del qual tenim totes les fonts, les claus i els elements per entendre'l. L'art contemporani és el que tenim més a prop i l'hauríem d'entendre millor en comparació amb l'art d'èpoques pretèrites, que hem de reconstruir, buscar documents i aparells per entendre el context d'aquell moment.

Opinions.

La mort d'un pintor de la talla històrica de Tàpies ha generat respecte, que no vol dir comprensió cap a la seva obra. Una obra de més de 50 anys de trajectòria, amb un munt d'obres que hem tingut a l'abast en múltiples exposicions i a les parets de la seva fundació, no hi ha excusa per dir que “no entenem l'obra de Tàpies”. Al país ens falta encara molta educació, alfabetització i molt de respecte per les coses que no entenem a primer cop d'ull. Cada dia tenim la sensació d'haver anat enrere i s'està demostrant que democràcia i educació no van juntes. Pensàvem que la democràcia aniria acompanyada d'uns valors, d'una actitud de respecte i que s'acabarien les esbroncades a l'art contemporani.

Llena, incomprès.

En aquesta mateixa línia d'incomprensió hi ha la reacció popular a l'escultura d'homenatge als castellers de l'escultor Antoni Llena, a la plaça de Sant Miquel de Barcelona. Discussions estètiques o d'emplaçament a part, fa mal a l'oïda sentir la ignorància en forma d'atac a una expressió d'art contemporani, com la que vam sentir durant la seva inauguració. Democràcia, educació i cultura no han crescut bé en aquest país, i en un context de crisi serà cada cop més difícil recompondre aquest equilibri. Alguna cosa s'ha fet malament per arribar a aquest punt d'incomprensió ferotge i de reacció salvatge.