L'espectacularitat de l'acrobàcia de conjunt, servida amb un cant a la concòrdia, mirant de resoldre la incomunicació teixint la pau i anul·lant els camins sense sortida de la incomunicació són a la targeta de presentació de Cirkus Cirkör, d'Estocolm. És probablement la peça més vistosa del programa de circ, sense desmerèixer la qualitat i la sensibilitat de Manolo Alcántara a Rudo (Trapezi, 2014). El festival també manté la presència de clowns que beuen de la tradició, amb uns personatges que ja tenen més pes que els números que presenten i que (amb contínua convivència amb el públic) desgranen el seu muntatge. L'any passat Avner the Eccentric va assentar càtedra, aquest any, el convidat és Paolo Nani (La carta) i també es dóna visibilitat a l'humor de casa: Marcel Tomàs (El pillo).

L'artista Pep Bou viatja novament amb el seu univers de bombolles de sabó a Bombollava i s'atreveix a practicar algun element de funambulisme. Ben diferent és el joc escènic que proposen les dues intèrprets d'Estampades (Berta Escudero i Paula Radresa). Si en edicions anteriors van presentar un muntatge de dansa aèria ara, amb el suport de Sergi Estebanell (Mesa para 2, Call me Maria i una de les ànimes de Kamchatka) proposa a la plaça de les Olles (8 i 29 de novembre) una peça inspirada en els obrers de les fàbriques tèxtils, persones anònimes que també van teixir el progrés d'una societat que avui ha oblidat el seu passat més brut i de llargues jornades laborals, canalla inclosa.