Un dels camps de recerca més aplaudits i alhora controvertits és el del comportament humà. És fascinant saber per què som com som i actuem com actuem, però al mateix temps no tothom troba agradable adonar-se que, darrere els nostres comportaments també hi ha una important dosi de genètica i de cablejats neuronals. En les últimes dècades, el coneixement sobre el comportament humà ha experimentat un important salt qualitatiu, gràcies, principalment, als avenços en neurociència cognitiva. Sovint, però, aquests descobriments no traspassen les fronteres dels laboratoris científics, si no és que són prou espectaculars perquè la premsa en parli o algun expert es decideix a divulgar-los. Això és el que ha fet en Josep Marco a El nen que mira la Lluna, un llibre que, segons diu el subtítol, és “un recorregut per la psicologia i la neurociència cognitiva”. Marco és llicenciat en ciències físiques i en psicologia, doctor en neurociències i professor de psicologia a la UB.

El fil conductor del llibre és el dia a dia dels tres fills de l'autor, que aprofita la seva capacitat de sorprendre's de la realitat i de formular-se preguntes per explicar-nos alguns descobriments científics que ens permeten entendre com som i com actuem: què passa al cervell quan guanyem, com percebem l'entorn, com els anuncis condicionen les nostres decisions, per què recordem unes coses i n'oblidem d'altres...

És un llibre escrit amb gran habilitat narrativa, que aconsegueix acostar de manera brillant aquests coneixements al públic no especialitzat, de manera rigorosa i amena, i que ha delectat qui signa aquesta ressenya, amb l'agreujant que precisament treballa també en temes relacionats amb el comportament humà des de la genètica i la neurociència cognitiva. No us penedireu de llegir-lo.