cultura

L'MD'A exposa una vintena d'obres del Cau Ferrat

La nova proposta de la sèrie ‘El museu convidat' permet veure a Girona obres de Rusiñol, Casas, Utrillo i Pichot

La mostra, oberta fins al setembre, reprodueix l'ambient de la casa taller de Sitges

El Museu d'Art de Girona (MD'A) va presentar ahir la setena edició de la proposta El museu convidat, que en aquesta ocasió ha obert les portes a una representació del fons del Cau Ferrat de Sitges, recentment reformat. L'exposició, que estarà oberta fins al 30 de setembre, permet documentar la faceta de col·leccionista de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) a través d'una vintena d'obres, entre dibuixos propis i d'artistes contemporanis, i objectes de ceràmica, fusta tallada i forja procedents del museu sitgetà.

La majoria dels dibuixos, mitja dotzena i datats aproximadament entre 1878 i 1890, són del mateix Rusiñol, i la seva presència temporal a Girona ha permès posar-los en diàleg amb dos olis de l'artista del fons de l'MD'A: El pati de Sitges, de 1891, i Passeig solitari. Hort del duc de Gor, de 1898, una obra restaurada fa dos anys i que s'exhibeix per primer cop a les sales del museu. La relació amb Ramon Casas, Miquel Utrillo i Ramon Pichot, companys habituals de la colla del Cau Ferrat, és representada per un dibuix de cada un d'ells pertanyent a la col·lecció que va reunir el mateix Rusiñol amb l'obra que li regalaven els amics. No hi falta tampoc una mostra de l'afició de l'artista, mig de drapaire, mig d'expert, a les antiguitats i els ferros vells amb una talla policromada de la Verge del segle XIII, dos pots d'apotecari d'època barroca, dues brandoneres de ferro forjat del segle XVI i una arqueta de fusta del segle XV, igualment procedents de la seva col·lecció. La disposició de les peces al petit espai de l'MD'A reprodueix l'amuntegament caòtic de la casa taller de Rusiñol, oberta com a museu públic el 1933 i que conserva l'esperit artístic del seu fundador.

Amb motiu de la inauguració, l'assagista i poeta Vinyet Panyella, directora del Consorci dels Museus de Sitges, va impartir també ahir una conferència a la seu de l'associació dels Amics del Museu d'Art sobre la trajectòria de Rusiñol, la seva dèria col·leccionista, que va donar origen al museu del Cau Ferrat, i la seva estreta vinculació amb Girona, tema que Panyella està investigant per al treball de recerca amb el qual va obtenir el 2012 la Beca Martí i Pol de la Fundació Valvi.

Santiago Rusiñol va visitar Sitges per primera vegada la tardor de 1891 animat per Ramon Casas, que s'hi havia hostatjat feia poc, i atret per la imatge que en difonien els pintors de l'escola luminista. El paisatge que hi va descobrir el va enamorar, i al cap de dos anys comprava una casa de planta baixa i pis que entre 1893 i 1899 convertiria en l'epicentre del modernisme. Amb el temps, aniria omplint les estances amb les peces de la seva col·lecció, que incloïen, a més d'objectes de forja i ceràmica, mobles i peces procedents d'excavacions, les obres que li regalaven amb els seus amics (Pichot, Casas, Utrillo, Regoyos, Zuloaga) i altres de joves promeses a qui va donar suport, des de Picasso a Manolo Hugué, Carles Casagemas o Isidre Nonell. A la seva mort, la col·lecció, que l'artista va llegar a la ciutat, va ser museïtzada al mateix Cau Ferrat per Joaquim Folch i Torres respectant la singularitat que hi havia transmès Rusiñol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Un renovat Aplec de la Salut reviu la llegenda de la pesta

SABADELL
TEATRE

Chévere incorpora llenguatge per a sords i cecs a ‘Helen Keller: a muller marabilla’

BARCELONA
J.M. Codina Tobias
Novel·lista

“La felicitat fa basarda perquè mena cap a una sensació de buit”

Barcelona
música

Un infart acaba amb Steve Albini, monument del rock alternatiu

girona
Cultura

Mor Jacobo Rauskin, poeta paraguaià d’àmplia trajectòria professional

art

L’art alliberador de Jordi Colomer, al Macba

Barcelona

Minyons de Terrassa mostren el nou local de Cal Reig durant la Fira Modernista

TERRASSA
música

Classe B i Jost Jou guanyen la secció Talent Gironí del festival Strenes

girona

Injecció de 13 milions pels dos nous platós al Parc Audiovisual el 2026

TERRASSA