cultura

Les 215 alternatives

L'Alternativa - Festival de Cinema Independent de Barcelona ofereix fins diumenge films “compromesos, invisibles i fets amb absoluta llibertat creativa”

“Un cinema compromès, invisible, amagat, una sèrie de propostes personals fetes amb absoluta llibertat creativa.” Així defineix Cristina Riera la programació de la 22a edició de L'Alternativa, que porta a Barcelona 215 films de 36 països (56 més que l'any passat). El Festival de Cinema Independent ofereix des d'ahir i fins al 22 de novembre un programa “complex i ampli”, seleccionat entre més de 2.000 films, que es pot veure en cinc espais: el CCCB (seu del festival), l'Institut Francès, Zumzeig Cinema, Crater-Lab i la Filmoteca de Catalunya.

L'espot d'aquesta edició és un film casolà que mostra una dona en banyador llançant-se a una piscina. Això és el que proposa L'Alternativa, segons la seva codirectora, Cristina Riera: “És una invitació a llançar-se a la piscina, a veure nou cinema.” Una piscina que, en comptes d'estar plena d'aigua, conté propostes com ara Counting (Comptant), llargmetratge del cineasta novaiorquès Jem Cohen coproduït per Patti Smith; O futebol, de Sergio Oksman, cineasta brasiler establert a Madrid, i el darrer film del britànic Ben Rivers, que ha estat rodat al Marroc i que es pot traduir com El cel tremola i la Terra té por i els dos ulls no són germans. En total hi ha deu llargmetratges i 22 curts en la secció oficial, que ofereixen, segons l'altra codirectora del festival, Tess Renaudo, “un ampli ventall de produccions estimulants”, algunes de cineastes coneguts (com els tres esmentats) i d'altres de nous autors. “Aquest any hi ha sis llargmetratges que són una opera prima; volem potenciar L'Alternativa com a plataforma de descoberta.”

A part de la secció oficial, el festival projecta aquest any setze films de producció estatal a la secció Panorama, un complet programa dedicat al públic familiar i l'habitual programació gratuïta cada tarda al Hall del CCCB, entre moltes altres activitats. També hi haurà retrospectives dedicades a dues influents figures del cinema independent, casualment nascudes totes dues el 1966: l'austríac Hubert Sauper, conegut sobretot per El malson de Darwin (2004), que assistirà al festival, i la cineasta argentina Lucrecia Martel, que ha passejat els seus llargmetratges (La ciénaga, La niña santa i La mujer sin cabeza) per Canes i altres grans festivals internacionals.

Altres plats forts són l'estrena a Catalunya de la darrera pel·lícula de José Luis Guerín, La academia de las musas, que clausurarà L'Alternativa el dia 22 de novembre, i un simposi titulat En què (no) s'està convertint el cinema?, amb ponents com Isaki Lacuesta i Mar Coll.

Tot això s'ha fet malgrat una reducció de pressupost de 200.000 euros en cinc anys respecte als més de 300.000 de què disposaven, comenta Cristina Riera. “Què hi farem? Les condicions són realment difícils, però no hem volgut sacrificar la programació. I si continuem és també per la rebuda de la gent i perquè ens ho demanen.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Brittain Ashford obrirà el 5è A Peu de Carrer de l’Ateneu 24 de Juny

girona
MÚSICA

El Palau de la Música recorda Juli Garreta i convida Raquel García-Tomás

BARCELONA
Música

L’Empordà Music Festival creix

LA BISBAL D’EMPORDÀ
Cultura

Mor Frank Stella, reconegut pel seu art abstracte i precursor del minimalisme

efemèrides

El Govern commemorarà els centenaris d’Oriol Bohigas i Francesc Candel

barcelona
TEATRE

‘Burro’ reescriu la humanitat amb la mirada de l’animal del camp

BARCELONA
MÚSICA

El Sónar es farà tot a l’Hospitalet de Llobregat a partir del 2026

BARCELONA
Crítica

Tradició, patrimoni i nova creació

art

El FAD es converteix en la Federació FAD

barcelona