El Collet de Sant Antoni, gran centre d'àmfores
La vil·la romana, segons el treball de tres arqueòlegs, tenia fins a 19 forns
L'assentament romà del Collet de Sant Antoni de Calonge va ser un gran centre de producció d'àmfores, segons recullen els doctors en arqueologia Josep Maria Nolla, Joaquim Tremoleda i Josep Burch en el seu treball La terrisseria romana del Collet Est, publicat recentment per l'editorial British Archaeological Reports (BAR), d'Oxford. Segons el treball, aquesta va ser la principal activitat de l'assentament romà al Collet Est, on les excavacions dutes a terme fa més de deu anys van posar al descobert aquestes restes.
El treball dels tres especialistes aprofundeix la datació i l'explicació d'aquest jaciment, que va ser un gran centre de producció d'àmfores, així com de dolia, ceràmica domèstica i materials de construcció. Va funcionar des del segle I aC fins a mitjan segle I dC. Aquesta terrisseria, propietat d'una rica vil·la romana situada al turó del Collet, disposava de dues grans naus d'emmagatzematge i de 19 forns per a la cocció de la producció. Un cop fabricades, les àmfores s'omplien del vi que es produïa a la zona i s'embarcaven just davant d'aquesta terrisseria, que estava estratègicament situada davant la mar.
El llibre, un informe a fons de les excavacions dutes a terme per la Universitat de Girona (UdG) els anys 2002 i 2003, és obra de Josep Burch, doctor en història per la UdG; Josep Maria Nolla, doctor per la UAB i catedràtic de la UdG, i Joaquim Tremoleda, doctor per la UdG i conservador i arqueòleg del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
