Lluitar contra vent i pluja
Des de l'associació PAC reivindiquen l'optimisme del sector a pesar de tot
“Som l'associació de productors catalans més antiga, de principis dels anys 80. La resta d'associacions han anat apareixent després”, explica el president de Productors Associats de Catalunya (PAC), Joan Ginard. Entre els seus fundadors hi ha “personatges que avui en dia s'estudien a les escoles de cinema, com Josep Antoni Pérez Giner, Josep Maria Forn, Bigas Luna o Vicente Aranda”, explica la web de PAC. Actualment aplega unes 40 empreses, de totes les branques de la producció: cinema, documental, animació... Entre els seus associats “hi ha Marta Esteban, que ha guanyat els Goya i els Gaudí amb Truman; Joel Joan, la productora El Terrat, de Buenafuente...”, destaca Joan Ginard, president de la productora Just Films.
Tot i que van ajudar a crear-la, “ara mateix no pertanyem a Proa –diu Joan Ginard– perquè són excloents, no permeten que hi hagi empreses que facin totes les activitats”. “Un soci de PAC pot fer animació, ficció i documental, tenim socis generalistes, i en canvi Proa està especialitzada, cada empresa ha de fer una sola activitat. En canvi, sí que estem federats amb Fapae [la federació estatal], que no ens ha posat cap mena de problema en aquest sentit.” De tota manera, explica que “en algunes coses anem de bracet amb Proa, tots treballem pel bé dels nostres associats”.
Són una associació de petites i mitjanes empreses, que té entre els seus objectius principals “el desenvolupament de les línies de subvenció, en el cas de Catalunya, de l'ICEC i, a Madrid, l'ICAA; que es compleixin els convenis amb les televisions privades i públiques...”
Optimisme necessari
Joan Ginard explica que “és un sector en què s'ha de ser optimista per definició, es lluita contra vent i pluja des de sempre; som un supervivents”. El moment actual convida a l'esperança: “Ho veiem amb optimisme, en el sentit que ara sembla que sortim de la crisi i potser es baixarà l'IVA cultural.” Però sempre sorgeixen dificultats noves, com la taxa per la còpia digital (Virtual Print Fee). Es va crear per ajudar a pagar la digitalització de les sales, però en acabar-la “no ha desaparegut, i els perjudicats, com sempre, som els independents”, diu Ginard.
