Economia

PERE NAVARRO

Delegat del Consorci de la Zona Franca

“Soc optimista. Hi ha moltes ganes de sortir d’aquest pou”

Cal tornar a les fàbriques. No pot ser que amb una emergència el món es converteixi en un soc, un mercat al millor pagador

Exalcalde de Terrassa, exdiputat i primer secretari dels socialistes catalans entre els anys 2011 i 2014, entre altres càrrecs en alta política, a Pere Navarro i Morera (Terrassa, 1959) la pandèmia l’ha enxampat com a delegat especial del Consorci de la Zona Franca, entitat pública de dinamització econòmica que centra els seus esforços actualment en el desenvolupament de la indústria 4.0.

Estàvem preparats per a aquesta crisi? És pitjor, és diferent de la del 2008?
No estàvem preparats perquè la pandèmia ha estat una circumstància que no estava prevista, cap entitat en va alertar i va sorgir d’improvís, afectant tot el món. Un altre problema és que les informacions que venien de la Xina en el primer moment assenyalaven que es tractava d’una grip, de manera que no se’n coneixia l’abast. Hem tingut una aturada de l’economia durant uns mesos, però no per culpa de l’estructura econòmica.
Creu que s’ha fet bé la gestió sanitària de la crisi?
Un cop es va saber la magnitud de la pandèmia, crec que s’ha fet el que tocava fer-se. S’ha fet raonablement bé tenint en compte que s’ha hagut de fer front a una situació que al gener i febrer ningú podia imaginar que poc temps després es convertiria en una situació tràgica.
El Consorci també hi va col·laborar...
El que vam fer nosaltres amb la incubadora d’impressió 3D és un exemple de com algunes tecnologies van canviar de forma radical i es van posar a disposició de l’emergència. Així és com vam començar a fer bifurcadors i respiradors, amb Leitat, amb Hewlett Packard, en col·laboració amb els hospitals. Hi va haver una resposta, no només de les autoritats sinó també dels sistemes econòmics, de diferents empreses i diferents entitats, que crec que va ser una resposta ràpida i adequada.
Creu que arran d’aquesta crisi l’economia estarà preparada per a situacions de l’estil? Això que s’ha hagut de fer d’urgència, hem après a planificar-ho?
M’agradaria pensar que sí, però quan s’està enmig d’aigües pantanoses es fan moltes declaracions de bona voluntat, i falta que es facin realitat. Hi ha moltes reflexions a fer, i el tema de la indústria n’és una. No podem deixar que un país fabriqui i quan hi hagi una emergència el món es converteixi en un soc, un mercat en què qui més dona és qui s’emporta els materials de primera necessitat. Per tant, hem de tornar a les fàbriques, hem de tornar a fabricar. S’ha posat en relleu també que és molt important la investigació i la recerca.
Quines són les lliçons apreses de la crisi?
En primer lloc, crec que necessitem un govern global, mundial, perquè hi ha coses que són globals, com els virus, i cal una estructura global per donar resposta a les emergències que, al final, afecten la vida de les persones, que no són una estadística, són noms i cognoms. Ha estat una veritable tragèdia i m’hauria agradat que el món hagués actuat d’una forma més coordinada. D’altra banda, també caldria una producció més a prop de les necessitats i presència de la indústria 4.0, però també de la tradicional. I després, també, una nova filosofia de vida. Cal recuperar l’agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible perquè són els que han de garantir que tot això de què parlem pugui passar. Estan més en vigència que mai.
Com valora la pròpia experiència del Consorci de fabricar material d’urgència? És una iniciativa temporal o un projecte a més llarg termini?
Fa una mica més d’un any que vam inaugurar la incubadora d’impressió 3D, on hi ha unes quaranta empreses. Aquesta tecnologia disruptiva, que ningú acabava d’entendre, ha demostrat que en un moment d’emergència ha estat útil i ràpida. Un respirador, que és un instrument invasiu, es va dissenyar, provar, homologar i aplicar en un espai de temps rècord. Un aparell d’aquest tipus necessita un any de desenvolupament com a mínim; i amb la Covid hem vist que entitats i persones, empreses que ja estaven treballant conjuntament i tenien un espai de treball conjunt i de confiança personal mútua han assolit un projecte molt complex. Es treballava set dies a la setmana, amb empreses, organismes... i tothom remant a favor. El nostre objectiu era salvar vides, i aquí tothom s’hi va posar. I ningú va preguntar pel preu de la factura. Aquest és l’exemple. Buscar espais de futur, noves tecnologies i noves aplicacions; crear espais de treball conjunt i també espais de confiança personal.
Quin impacte creu que tindrà la Covid-19 en el mercat laboral? Hem d’esperar un tsunami d’acomiadaments?
Durant el confinament ens vam posar en contacte amb les empreses que estan al polígon de la Zona Franca. Els volíem preguntar com estaven, des d’un punt de vista de la salut, i com estaven des d’un punt de vista econòmic; i què necessitaven. Vam arribar a un acord per diferir les rendes mentre durés l’estat d’alarma, per alleugerir tensions de tresoreria i per facilitar la continuació de l’activitat econòmica. Encara que algunes altres empreses, les de serveis essencials, hi van treballar més que mai. No vam detectar situacions en què es veiessin compromesos els llocs de treball, excepte alguna excepció i sense tenir en compte la situació a la Nissan, on el coronavirus no ha estat un element per a la presa de la decisió de tancar.
Parla de Nissan. Quin futur li veu?
El pla A és que es quedi i continuï treballant perquè no hi ha motius que no pugui ser operativa i rendible. Si finalment marxa, caldrà fer que els terrenys, que estan en una situació molt sensible, estratègica, continuïn sent útils per a l’activitat econòmica i puguin donar llocs de treball als treballadors de Nissan i noves oportunitats a nous treballadors.
A l’altra cara de la moneda hi ha Seat. Com valora el compromís amb el país?
D’una manera molt positiva. Treballem molts projectes amb Seat, que també té 400.000 m² al polígon de la Zona Franca. Seat ha entès quina és la nova etapa de la mobilitat, i ho està treballant molt bé. Com a empresa, estan molt ben orientats, no només per sobreviure sinó també per créixer.
Com veu els confinaments domiciliaris puntuals, com el viscut al Segrià? Creu que l’entorn laboral és segur?
Les autoritats estan molt més atentes als rebrots i no crec que es torni a repetir un confinament total com el que es va viure als mesos de març i abril. Això vol dir tenir detectors a tot arreu que permetin actuar amb rapidesa. Nosaltres al Consorci de la Zona Franca vam constatar que de contagis en l’entorn laboral se n’havien produït molt pocs, en comptadíssims casos, per no dir gairebé cap. I la majoria per infeccions en l’àmbit familiar; en l’àmbit laboral no, perquè les empreses han establert protocols molt estrictes de seguretat. La gent anava a treballar amb una certa por, però de forma molt responsable es van aplicar mesures de seguretat molt estrictes. Els rebrots en entorns laborals a Lleida han estat en àmbits diferents a l’industrial, a l’entorn del camp, més difícil de controlar; i també en llocs d’oci. En l’àmbit laboral habitual no hi ha rebrots, i aquesta és una bona notícia des del punt de vista de la salut i l’econòmic.
Abans del sotrac que ha provocat la pandèmia, la indústria treballava de ple en la seva reinvenció. Què ha significat l’aturada obligada per la crisi i quin futur l’espera?
Ha passat una cosa molt curiosa al polígon de la Zona Franca, perquè el que estava venint, que és la indústria 4.0 –impressió 3D, robòtica, internet de les coses, blockchain...– ha accelerat la seva arribada. El projecte dels respiradors, en part, ens ha servit per copsar el que estava venint, dir “ja és aquí” i, a més, veure que és útil. Per tant, això s’ha accelerat sobretot en les grans multinacionals. Tots els processos de digitalització també, la signatura a distància de documents... Tot això ha evolucionat en aquests mesos molt més que sense coronavirus. És evident que el virus ha estat molt negatiu, però també ha servit per accelerar els processos que estaven en camí.
Ha servit per posar-se les piles...
Perquè hi havia una necessitat molt peremptòria i, o bé responíem amb rapidesa o bé l’emergència ens superava. Jo crec que els anirà millor a totes aquelles empreses que hagin donat una resposta més ràpida. Les actituds de lamentar-se molt i no actuar acaben sent molt negatives. Qui acaba triomfant, si és que podem parlar de “triomf” en una situació tan fotuda com aquesta, són aquelles persones, empreses, entitats o institucions que han fet de la necessitat virtut. Els que s’han sabut adaptar per sortir d’aquesta situació d’immobilitat.
De quina manera el Consorci de la Zona Franca contribueix a la reinvenció industrial?
Hi ha la nau del DFactory, que neix amb 17.000 m² però forma part d’un projecte de fins a 90.000 m² per habilitar un ecosistema d’empreses industrials de tecnologia digital avançada. I també el projecte BNEW, el saló Barcelona New Economy Week, que s’ha de celebrar a l’octubre a quatre edificis emblemàtics de Barcelona: a Correus, l’Estació de França, l’edifici Telefónica de plaça de Catalunya i Casa Seat, on hi haurà els diferents platós; i també de manera virtual. Volem que aquesta trobada sigui la primera bona notícia de reactivació econòmica. Aquest esdeveniment l’hem creat en confinament. Algú ens ha dit que som molt valents, i sí que ho som; però pensàvem que no ens podíem quedar quiets. Nosaltres som sector públic i hem d’estar a l’avantguarda de la cooperació econòmica.
Tancat el primer semestre de l’any, com acabarà l’exercici el Consorci de la Zona Franca?
Si parlem només de xifres, evidentment els resultats d’aquest any seran menors que els de l’any anterior perquè tenim totes aquestes rendes diferides i menys ingressos perquè no s’han fet fires; i tenim unes despeses afegides que són les del BNEW, Barcelona New Economy Week. Malgrat que tenim molts patrocinis i ingressos previstos, és possible que no siguin suficients per cobrir tota la despesa possible. Però penso que el resultat de l’exercici d’enguany s’ha de calcular no només amb el compte d’explotació, sinó amb el que hem ofert durant aquests mesos i aquest contacte directe amb les empreses del polígon; aquest contacte directe amb les empreses i institucions; aquest esdeveniment nou, que ha vingut per quedar-se, perquè el voldrem repetir cada any...
Si tanca l’any en números vermells, el balanç també serà bo?
Malgrat que els números no surtin en positiu, el balanç de l’exercici ha de ser molt bo perquè s’ha creat un esdeveniment nou que està alineat absolutament amb els objectius del Consorci, que és la creació d’espais de promoció econòmica, i això s’ha fet en unes condicions pitjors que mai, en ple confinament i amb molt poc temps de marge. Aquest esdeveniment amb la suma del projecte per fer bifurcadors i respiradors, de totes aquestes accions de contacte amb les empreses del polígon, aquest servei que hem donat també de contacte de les empreses amb les administracions que han gestionat la pandèmia... jo crec que ha estat una gestió absolutament positiva independentment dels números que ens doni al final el compte d’explotació. En una institució com la nostra, el més important és això.
Pronostiquen la recuperació econòmica per al 2021 o 2022? Vostè és més o menys optimista?
Jo soc optimista de mena, i una de les coses que faig és parlar amb molta gent que està en l’economia real. Haurem de veure com evoluciona tot plegat, però soc optimista perquè tothom té moltes ganes de sortir d’aquest pou; i crec que la sortida serà més ràpida del que pensem perquè la crisi ha vingut per un virus, no per una estructura econòmica afeblida. La gent té moltes ganes de moure’s i el dia que ens deixin anar a tots, això serà una estampida.

Neix la BNEW

Un dels projectes impulsats durant la pandèmia pel Consorci de la Zona Franca i dels quals Pere Navarro presumeix més és la nova trobada BNEW, Barcelona New Economy Week (o també “sigues nou” en la traducció de les sigles de l’anglès). Després d’haver-se vist forçat a suspendre el saló de la logística que organitza anualment, l’entitat ha creat un esdeveniment físic i virtual que se celebrarà durant la primera setmana del mes d’octubre (dels dies 6 al 9). De fet, són la suma de cinc esdeveniments connectats entre si i que tractaran de logística, indústria digital, mercat immobiliari, comerç electrònic i zones econòmiques. BNEW disposarà d’una plataforma digital que permetrà als visitants inscrits seguir les jornades via streaming així com interactuar en directe amb els participants i els diferents ponents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ECONOMIA

Les exportacions gironines creixen un 10% durant el gener

GIRONA

Salsa Jeans i la Casa de las carcasas obren al Gran Jonquera

la jonquera

MUNICH i Rituals se sumen a l’oferta comercial de l’Espai Gironès

salt
economia

Comença el saló Alimentaria&Hostelco més ambiciós i amb més presència internacional

L’hospitalet de llobregat
PALAFRUGELL

Oohx!gen, l’associació de comerciants de Palafrugell, renova junta

PALAFRUGELL

El B-Travel compleix les expectatives i supera els 26.000 assistents

barcelona
Tribuna

Només el set per cent?

Professor d’innovació a EADA Business School

La Xina: el soci, i competidor, inevitable

barcelona

Suara vol captar capital per finançar la innovació

Barcelona